0 Shares 1217 Views

Rosa Leveroni

17 de març de 2021
1217 Views

Text: Rosa Leveroni   Comentari: Francesc Canellas

 

Com un gorg sense llum ni remors d’aires tendres,
sospirós pels estels i l’esclat de les ales
que mai no el signaran i es morfon lentament
sense un crit d’esperança…
Així em passen els jorns, orfe d’aquell meu cant
que posava clarors en l’aspror del camí.
Si l’amor fou neguit, m’era dolça l’espina
i com l’ocell orbat, el dolor m’era càntic.
Ara el feix de l’amor, damunt el cor cansat
és només solitud
de la flama feroç devorant en silenci
la vida que es consum lluny de tu, lentament,
sense un crit d’esperança…

Rosa Leveroni

 

 

Rosa Leveroni escriu a meitats dels anys 50 del segle passat sis poemes, que ella va denominar “Desolats”, motivats per una experiència personal negativa.

Antonio Machado deia que la poesia és la paraula aturada en el temps. De la mateixa manera que una fotografia pot captar, no només aquell moment, sinó, i això és el més important, l’estat d’ànim d’allò retratat i de qui ho fa; també quan la mirem tornem a reviure aquell instant i tot el que l’entorn envoltava.

L’autora reflecteix una situació molt dramàtica de la seva vida on, no només ha perdut una relació, hem de pensar que sentimental, sinó la il·lusió de recuperar-la o d’obtenir-ne una altra de nova.

Rememorant un poeta clàssic com Aussiàs March, el poema comença amb una llarga comparació: la poetessa, sense un crit d’esperança, s’identifica amb un gorg  obscur i sense vida, que mai més tornarà a ser el que era.

Ha arribat a  una situació tan extrema, que el dolor anterior era molt millor que la intensa depressió en què es mou ara (l’espina era dolça; el dolor era càntic). Ara tot es solitud i la vida es va apagant sense “un crit d’esperança”.

Interessant les paraules dels tres versos curts, trencats com la seva existència i els punts suspensius finals on el final del drama no es veu.

Anys més tard es va saber que havia tingut una intensa relació sentimental amb una persona important de la cultura catalana, i els sis poemes desolats són conseqüència d’aquests fets. Aquesta relació es va acabar com podem imaginar… però, això, és un racó poètic i les xafarderies sentimentals les deixem per les tardes de tele-5.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023
67 views
67 views

Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023

Redacció - 28 de març de 2024
Editorial 1682
794 views
794 views

Editorial 1682

Redacció - 28 de març de 2024
Juguem amb la llum
52 views
52 views

Juguem amb la llum

Escola CEIP Pla del Puig - 27 de març de 2024
CNL Montserrat – Pel que fa als connectors
314 views
314 views

CNL Montserrat – Pel que fa als connectors

CNL Montserrat - 27 de març de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com