Recorda
Recorda-te’n de mi quan ja no hi sigui
i estigui allà d’on ja no es pot tornar;
quan ja no em puguis agafar la mà,
i jo, fent gest d’anar-me’n, no et somrigui.
Recorda-te’n de mi quan ja no puguis
parlar-me del futur que t’has traçat:
recorda’t de mi i prou; ja serà tard
perquè sota la meva guia t’aixopluguis.
Si m’oblides, però, per un moment
i em tens present més tard,
no en tindràs queixa:
perquè si la foscor del no-res deixa
cap rastre del que he pensat i el que he vist
valdrà més que m’oblidis somrient
que no guardis de mi un record trist.
Christina Rossetti
(Traducció Xavier Pàmies)
Recorda-te’n de mi quan ja no hi sigui, però, segueix la teva vida, amb un somriure. Això en el fons és el que diu la nostra protagonista a la persona que estima i, se suposa que han viscut junts un gran grapat d’anys.
Aquesta és la més gran demostració d’amor possible. Christina Rossetti (1834 – 1890). Escriptora anglesa de l’època victoriana. Filla del poeta italià Gabriele Rossetti, va ser considerada una de les millors escriptores líriques del segle.
