Racó de poesia: Joana Raspall

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en un altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera
més bona, potser;
potser, més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.
Podries… podries…

Per tot això pensa
que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.

Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d’ell
podria ser teva.

                               JOANA RASPALL

Poques coses a comentar del poema. S’ha de llegir a poc a poc, i això no és fàcil perquè els versos curts (cinc síl·labes) acceleren el procés de lectura; repetim, s’ha de llegir lentament i,” si no se’n entén”, o “no es vol entendre”, tornar-lo a llegir. Al final s’ha de produir un silenci una mica llarg per reflexionar. De fet, qui no el vulgui entendre, no arribarà a la segona fase.

Hauria de ser gairebé imprescindible per tots aquells que diuen coses com… “el que haurien de fer es tornar a casa seva”…. “aquí ningú els ha cridat”…. “tenen tots els privilegis i cap obligació”… Per tots aquests i aquestes: lectura i reflexió diària.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin