R E C O B R A M E N T – M Antònia Salvà

Imatge: ca.wikipedia.org   Desconegut – M. Martín. Llucmajor, recull gràfic 1875-1970. Ed. Eladós

R E C O B R A M E N T
Em plau tancar les portes del passat
al rosec sospirós de l’enyorança,
obrint el cor al sol de l’esperança,
a l’oreig eternal de bat a bat.

Drecera amunt, té el senderó que em guia
floretines i rou cada matí,
que els ulls meravellats em fan obrir
com si fruís del món la primeria.

L’amplària del cel que m’encisà
s’eixampla fins a fer-se indefinida;
cada nou jorn enlaira un poc ma vida
i tots en parlen d’un joiós demà.

Sé que en xuclar la terra ma llangor
l’esperit immortal restarà lliure,
i amoroseix mos llavis el somriure
d’una mai estrafeta serenor.

Res de quant estimi no m’és absent;
tot quant al món m’ha feta bona escomesa,
es reverteix per mi de jovenesa
al sol auguri del recobrament.
Oh, joia del ponent!

Maria Antònia Salvà

Poema de gran exaltació positiva. Des del títol “recobrament”, és a dir, adquisició un altre cop d’allò que potser s’havia perdut i per això, l’autora vol oblidar el passat (primer vers) i tot el seu objectiu és gaudir el present i mirar esperançat el futur.
Hi ha un senderó ple de flors i rosada (rou), en una drecera que va costa amunt. El camí de la vida no és fàcil; però el to optimista domina (ulls meravellosos, amplària del cel, nou jorn joiós…) i ella enfila feliçment el seu destí on cada nou jorn enlaira un poc sa vida. Aquesta mentalitat continua en la tercera estrofa on quan arribi el final (la terra xuclarà ma llangor), el seu esperit seguirà lliure i ho mirarà amb somriure i serenor; “cada nou dia es reverteix de jovenesa, auguri del recobrament del principi.”
L’últim vers resumeix tot el text: Tots caminem cap a Ponent (final de la vida), però fem-ho joiosament.
Maria Antònia Salvà (1859 – 1968) segueix la tradició poètica de les Illes, iniciada per Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Avui dia és una autora injustament poc valorada.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin