Quina triem?

Josep Sanfeliu 26 de març de 2022

586 Views

Àfrica, Orient Mitja, Europa, Àsia Central … Etiòpia, Síria, Afganistan, Iemen, Israel, Palestina …

A que be ara aquest reguitzell de noms? us preguntareu, i es lògic, sense més ni menys em poso a escriure noms i més noms, sense motiu? noms de països, per anar de vacances pensareu, no, son noms d’alguns dels països on hi ha guerra, segons l’ACNUR aquests son alguns dels conflictes més importants actualment, països on maten gent, criatures, quitxalla, dones i homes … i ara també hi podem afegir Ucraïna.

Multitud de morts, i no oblidem el drama dels que no han mort i de les seves famílies, no tot s’acaba amb els morts, segons Amnistia Internacional actualment es calcula que hi ha mes de 22 milions de persones al mon que son refugiats en altres països, que no son a casa seva per culpa de la guerra i la persecució.

Amnistia Internacional, també diu que molts dels països més rics continuen donant prioritat a polítiques dissuasives per evitar que la gent sol·liciti asil i busquen maneres d’evitar l’arribada de persones.

I nosaltres, els ciutadans normals i corrents, els ciutadans del carrer com es diu, que hem de fer? ens continuem quedant amb els braços plegats? talment nomes ens importa poder sortir de festa i viure “be”? el que esta patint la gent de tots aquests països i dels que no en coneixem ni el nom, som conscients de que ens pot passar a qualsevol de nosaltres?

Dies enrere es parlava de que actualment ja hem assolit un nou nivell en el tipus de llenguatge que s’empra quan es parla de la guerra, ja no es diu despeses en armament, ara ja es comença a parlar de “inversió” en armament, això si, es continua parlant de despesa en educació, despesa en pensions, despesa en sanitat … això ens hauria de fer pensar, pensar no fa mal, i donar la raó a unes declaracions que diuen que va fer conegut entrenador de casa nostra, que deia quelcom tan simple com que si no hi haguessin interessos comercials i materials al darrera, no tindríem guerres, ni s’hauria començat la d’Ucraïna. Comentari que va ser molt criticat.

Fa uns quants anys, en una revista d’aquelles que tots els tios llegíem a la barberia, i que era coneguda pels seus interessants reportatges, parlava de si es podria arribar crear una desestabilització a nivell mundial, on alguns podrien obtenir mes beneficis econòmics, ciència ficció … o no?

Suposo que el cervell de tots els que propicien i mantenen aquestes situacions, nomes funciona a mitges, vull dir que nomes els hi funciona la meitat negativa del cervell, l’altra meitat, la positiva la deuen tenir en stanbay, perquè a veure, quan tenen riqueses materials per viure una vida rocambolesca amb excessos, amb tots els capricis possibles, els assumibles i els recargolats, perquè en volen mes? quina estupidesa, suposo que deu ser per continuar inflant l’ego del qui la te mes grossa, no? I això ho podem traslladar a “la inversió” en armament, ara amb el que hi ha fabricat, podem destruir, no se, 300 vegades el mon, 400 vegades? Si després de la primera ja ens sobraran les altres 399 …. mira que en som de “capsigranys”.