Qui atura el foc ?

-Foto: Dani Casas

Em va fer patir, i molt, Sant Fruitós durant l’incendi del juliol passat. Era fora. No lluny, però a fora. Tampoc no hauria pogut fer res, és evident, però en situacions com aquestes t’entra una mena de necessitat de ser a prop de la gent que coneixes, de poder fer alguna cosa. Fins i tot certa angoixa. Davant un foc d’aquestes dimensions poc es pot fer. Badar, patir, consolar a qui ho necessita. M’és difícil imaginar què passava pel cap de la gent que havia de marxar de casa seva per l’amenaça de les flames sense saber si hi podria tornar, si la trobaria sencera o quin paisatge es trobaria en tornar. El que deixa el foc és desolador. «Es crema el Puig» vaig llegir en una ocasió per xarxes. I em van venir al cap records de quan era petit i anàvem amb la colla al Puig, a peu o amb bicicleta. A passar-hi l’estona i a jugar entre les pedres de l’ermita. Pel camí, si era temporada, agafàvem un meló dels camps de la vora i ja teníem berenar. Quina llàstima.
Jo, per exemple, des de la llunyania, tenia la necessitat de saber en tot moment què estava passant amb el foc del Bages. Mirava la televisió, les xarxes socials, mitjans digitals o escoltava la ràdio. Volia que en algun moment o altre diguessin que estava estabilitzat, controlat. Com que no podien?. Doncs no. El foc i les flames no hi entenen d’aquesta immediatesa que ens ha envaït i que fa que ho vulguem tot i al moment. Si no és així ens posem nerviosos, ens entra angoixa, no ens sentim ni ben servits ni satisfets.
El foc espanta perquè és imparable. Ens pot per molts hidroavions, bombers o helicòpters que hi lluitin. Igual que l’aigua quan surt de mare. Llegeixo que una nena de 20 mesos ha mort a La Bisbal d’Empordà a causa de la pedregada que hi va caure dimarts. Pedres més grosses que ous. Foc per un cantó i aigua per un altre, elements contra els quals estem indefensos quan es desfermen amb tota la seva força i que sembla que a partir d’ara ens faran més companyia que mai a causa del canvi climàtic. Curiós aquest món que ens ha tocat viure. Hi ha sequera, provoca focs i de cop i volta et cauen pedres del cel i tempestes. Ni els avis més avis poden dir que ja ho havien vist això. O sí ?. Feu memòria.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin