0 Shares 447 Views

Que farem per dinar?

12 juliol, 2019
447 Views

M. 1469

Molt em temo que a pesar de les mesures que es volen dur a terme per intentar controlar i minimitzar la obesitat de la nostre població, sobretot la del joves, serà una tasca verdaderament complicada, atès la gran incertesa que plana en la manera d’enfocar la cuina actualment en les nostres llars, on massa sovint el microones sol ser el principal protagonista per escalfar productes precuinats de poc interès i menys valor gastronòmic. Infinitat de revistes i llibres inunden el mercat proposant-nos una gran varietat de receptes confeccionades amb productes dels quals alguns, desconec completament. Si continuem amb les tendències actuals, ens arrisquem a destruir molts signes de la identitat gastronòmica de la nostre cuina catalana, rica, peculiar i complexa dintre la seva senzillesa però, d’una gran qualitat i valorada arreu.
En la meva opinió, sovint som poc coherents amb el que hem de menjar a la llar on els petits en son els principals protagonistes, es tracta del seu futur. Les noves predisposicions actuals ens fan avançar cap a la degradació alimentària amb la imparable dèria obsessiva de consumir cada vegada més els productes precuinats que ens ofereixen les grans superfícies, que sense ànim de criticar-ho, no és el mateix que la cuina acabada de fer amb uns productes que has triat i has cuinat al dia. No son el mateix uns macarrons fets a casa, encara que siguin cuinats amb una simple salsa de tomàquet i uns retalls de pernil, que els que porten dies immersos en una bossa de plàstic, seguint una cadena de fred i una manipulació segons ens diuen perfecta, però que poden generar alguns dubtes. Això ho sabem tots. Sempre som a temps però, de poder crear el nostre oasi articular i menjar com Déu mana seguin el cercle natural que vam aprendre de les nostres àvies i mares.
Per sort, encara es troben pagesos que solen respectar els cicles naturals de la terra i es trenquen les banyes per mirar de llegar al futur un camp biològicament sa, fet que no hem de desaprofitar de cap manera, això no treu el fet de negar-se a fer una bona escalivada de pebrots i albergínies en ple mes de Febrer, o cruspir-se uns maduixots preciosos vermells a més no poder cultivats en túnels i barraques de plàstic, encara que no tinguin el gust i la seva dolçor característica. Però si que crec que és coherent i necessari fer atenció a la nostre dieta diària i no caure en la rutina mediocre i còmode d’una alimentació excessivament greixosa poc sana, insípida i sens cap mena d’imaginació.
Amb seixanta anys que porto d’ofici, encara ara, en la comoditat que m’aporta la tranquil·litat de l’edat, se’m revelen sovint noves pautes en la manera de cuinar que reclamen la meva atenció constantment i observo que no tot està descobert quan es l`hora de posar-se davant dels fogons. Els estris moderns, les cuines en les que es fàcil controlar la cocció sobretot, fan més planera de vegades la feixuga tasca de preparar qualsevol àpat.
Un magnífic rap amb salsa verda
Us proposo una recepta molt fàcil, ràpida i amb un resultat verdaderament rigorós i sorprenent a l’hora d’analitzar-ne el magnífic resultat que se’n treu. Val per qualsevol peix. Jo habitualment faig servir rap, peix que permet una cocció adequada i que resol sempre el resultat que se li vol donar. Evidentment ho podeu fer amb lluç o qualsevol altre peix que us agradi i surti més bé de preu.
Talleu el talls de peix de dos dits d’ampla. En traieu l’os i amb el palmell de la ma, els aixafeu un poc. Amaniu amb sal i pebre. Poseu una cassola al foc amb abundant oli. Hi enrossiu tres grans d’all laminats. Els traieu. Fregiu els medallons de rap enfarinats volta i volta. Retireu. En el pot de la batedora tritureu els alls, una ceba tendre petita, forces fulles julivert per donar color a la salsa un got de vi blanc, una cullerada petita de farina, sal, i un got d’aigua. Tritureu i aboqueu a la cassola amb un parell de fulles de llorer. Deixeu coure suaument cinc minuts hi ja hi poseu el rap. Feu moure la cassola una mica com si féssiu un pil-pil. El peix deixa anar la seva substància gelatinosa. Als cinc minuts ja és cuit. Hi podeu posar unes cloïsses o musclos. Proveu de gust; va bé que sigui un pel picant motiu pel qual hi podeu posar un tros de bitxo durant la cocció. Amb menys d’un quart d’hora ho teniu preparat. Avia’m que tal us queda.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Històries que fan mal (3)
38 views
38 views

Històries que fan mal (3)

Redacció - 27 gener, 2021
Foto record. Festa Major d’Hivern 2001
699 views
699 views
Què tal el confinament ?
37 views
37 views

Què tal el confinament ?

Redacció - 27 gener, 2021
Concert Paradiso
38 views
38 views

Concert Paradiso

Redacció - 26 gener, 2021
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com