Quan les guineus vindran a esgotimar els vinyars
i la darrera daina haurà estat atuïda,
deixaré de lluitar i, llesta, fugiré
vers la petita casa on tancaré ma vida.
Però amb un sospir que ningú entendrà,
abans m’encongiré fins a un tamany de fada,
i faré dels teus ulls unes grans llunes orbes,
i faré de tes mans una ruta enllotada.
A les palpentes, tu em cercaràs debades
sota l’arrel del mangle o seguiràs ma fuita
fins al lloc on la pluja es perfuma de poma
i els nius clars de les vespes pengen com una fruita.
Elinor Wylie. Antologia de la lírica nord-americana
Traducció Agustí Bartra
Una manera d’entendre el poema és buscar quina història s’amaga en el seu interior. Escrit en primera persona, la nostra protagonista ens diu que “deixarà de lluitar” i es tancarà en una “petita casa” i fugint de… Més endavant ens parla que algú no es conforma amb aquesta fugida i “em cercaràs” contínuament, però gràcies a uns poders “especials” (tamany de fada), els ulls del perseguidor seran orbes, cecs i les seves mans inservibles.
Fins aquí la trama argumental del text. Ara s’obren una sèrie d’incògnites.
Estem davant d’un altre cas d’abús masclista? Tot el text està en futur, però un futur molt hipotètic perquè només es realitzarà quan “les guineus vindran…” i la “darrera daina”… La qual cosa ens fa suposar que estem en un món irreal i que gairebé tot és un desig ple d’imaginació. La línia que separa la realitat i el somni és difícil de visionar.
Les conjuncions quan (acció temporal) i, però (adversativa) obren les dues primeres estrofes i marquen la pauta del contingut; en canvi, en la tercera s’entra en un món més oníric i poètic (“la pluja es perfuma de poma”), tu em cercaràs “sota l’arrel del mangle”… deixant un toc més ambigu a tot el conjunt.
No hi ha una explicació clara de la intenció de l’autora. És habitual que els artistes i, lògicament els i les poetes no donin solucions a les seves obres; moltes vegades es limiten a expressar el seu estat d’ànim en el moment de produir-les.
Agustí Bartra, a més d’una traducció molt acurada, aconsegueix una mètrica perfecta: versos alexandrins, dotze síl·labes amb cesura a la meitat. Rima assonant en versos parells.
Elinor Wylie (1885–1928) escriptora i poeta americana, nascuda a New Jersey.
