Premis Montpetit’22 4t – Un nou regne –

Redacció 15 d'agost de 2022

463 Views

Autora: Ènia Mas Lao – 4t EP

Era l’any 711, va esclatar una guerra, la guerra d’Espanya i els Musulmans. A unes terres del sud d’Espanya hi havia un castell amb una família de nobles. El senyor Stuart i la seva dona Glòria i dos germans, l’Eura i en Robin. En Robin només li agradava fer una cosa, escriure. L’apassionava escriure, ell s’imaginava moltes coses dins el seu cap i les escrivia a la seva estimada llibreta amb la seva ploma.

Ell no sabia ni volia aprendre a lluitar, per això els seus pares li van contractar un tutor americà perquè li ensenyés a lluitar, a utilitzar les armes i a caçar, però ell sempre tenia excuses per no anar a les classes. Un dia es va escoltar una forta explosió i l’Stuart es va dirigir a l’habitació d’en Robin i amb fortes paraules va dir:

-Robin, ara es hora de fer servir tot el que has après, agafa un arc i una fletxa i vine al menjador!

I així que en Robin va pensar:

-Quina bogeria, jo me’n vaig d’aquí.

Per a ell, el seu arc era la seva llibreta i la seva fletxa, la ploma.

Es va dirigir a la part exterior del castell i va anar a un prat a 4 quilòmetres del castell. Allà hi va veure una cova, dins una nena més o menys d’11 anys com en Robin i s’hi va acostar. Va seure al seu costat i no va dir res, en canvi la nena va dir:

– Què fas aquí sol?

En Robin es va posar dempeus i va dir:

-Doncs mira, primer de tot en dic Robin, m’he escapat del meu castell perquè hi ha hagut una explosió i jo no vull lluitar, només vull escriure, imaginar… i tu?

– Jo també m’he escapat del meu castell, perquè jo només vull lluitar, caçar… I els meus pares volen que aprengui a llegir, escriure… Per cert, em dic Violet.

Un cop presentats, van dir-se l’un a l’altre que es podrien quedar junts durant un temps i així ho van fer. La Violet era qui s’encarregava de caçar i així tenien carn. En Robin era qui recol·lectava fruites, herbes i diferents aliments que oferia la natura… Així es podrien fer una bona amanideta, gràcies a tots els llibres que ell havia llegit, sabia diferenciar les diferents fruites, verdures i herbes. Van anar fent fins que va passar una setmana i van veure un ramat de soldats que venien fins al prat on eren ells.

Per un moment van quedar terroritzats i els van venir uns calfreds espantosos. Els dos alhora van dir:

-Ens venen a buscar!

No es volien separar, però ho van haver de fer. Abans de separar-se van saber que venien del mateix país però de diferents regnes. Es van prometre que es tornarien a veure i així va ser.

En Robin només arribar a casa no va deixar que el renyessin i el primer que va dir va ser:

Pares, aquests dies he estat amb una persona que m’ha fet veure que les armes no només serveixen per matar, sinó també per saber defensar-se, tenir punteria… I moltes coses més i us dic que a partir d’ara em centraré en les classes d’arc, de lluita, de caçar… Ho juro!- En Robin en aquell moment es va sentir molt satisfet i orgullós de si mateix.

La Violet va fer el mateix, però va dir:

-Pares, aquests dies he estat amb una persona que m’ha fet veure que les lletres no només serveixen per pronunciar, per escriure… Serveixen per moltes coses més i son divertides, ara em centraré en les classes.

Els pares van ser qui van veure que de tant en tant s’havien de trobar i cada dos dissabtes es veien. Sempre feien el mateix que aquella setmana, tiraven amb arc a un arbre, perseguien animalons, jugaven a lluites, escrivien històries, parlaven idiomes inventats i menjaven tot el que trobaven.

Fins al dia que van fer 20 anys i van decidir d’anar a viure junts, construir un castell en un poble petit i es van encarregar de què tothom pensés que no tot servia per fer una cosa sinó que tot té un costat bo i que tot és divertit.

VAN FER UN NOU REGNE!