Premis Montpetit’ 22 4t – Per què sóc diferent?

Autora: Lucía Garcia Melgar – 4t EP

Hola, sóc la Clàudia i tinc 11 anys. Visc al poble Somni amb el meu germà Mateo i els meus pares. El poble Somni no és gaire gran, hi ha només 100 habitants.

Quan tenia 3 anys vaig descobrir que tenia super poders. El meu superpoder és tele transportar-me. Sóc molt bona esportista. Ja des de ben petita també vaig començar a destacar com a jugadora de futbol. Sóc molt presumida i m’agrada vestir amb molts colors. Sempre porto una diadema blava i groga amb una flor lila claret.

El meu germà té  9 anys, i també és molt presumit. Li agrada anar vestit amb roba de color vermell i blanc. Quan s’ha de vestir amb altres colors s’enfurisma i comença a picar de peus a terra, a cridar…

Està apuntat al millor equip de bàsquet. Això sí, hem de sortir una hora abans perquè està a la ciutat de la Creativitat. Cal dir que és una ciutat molt bonica de veure perquè hi ha milers d’escultures. D’aquí ve el nom.

El que no s’entén és que ningú més té super poders com jo. Cada dia penso que sóc diferent i li pregunto a la mare:

• Per què tinc super poders? És que sóc diferent?

I ella em respon:

• No, no ets diferent. Ets com tots.

Crec que la meva mare no vol acceptar que tinc superpoders. Sovint em pregunto: Sóc adoptada? M’adono que no m’assemblo ni a ella, ni tampoc al meu germà!!! No vull pensar més en tot això perquè em poso molt nerviosa. En posar-me nerviosa em comença a fer mal el cap, se’m posa la pell de gallina i agafo molt fred!

Al cap de dos anys, un matí, mentre escoltava la ràdio a l’informatiu del matí vaig escoltar:

• Els ovnis s’apropen, ens volen envair, refugieu-vos que en poques hores ja els tenim aquí!!! – Tots ens vam pensar que era una broma, però ens vam equivocar.
• A la setmana següent, vam sentir les alarmes del poble i de lluny vam veure un platet volador. Tothom va començar a cridar i a amagar-se. Jo no em podia quedar sense ajudar al meu poble, on havia crescut.

La mare em va començar a cridar:

• No ho facis, que et faran mal, Clàudia!!! T’estimo! – Anava dient mentre s’ofegava en un mar de llàgrimes.

Jo li vaig respondre:

• Mare, no puc deixar així el meu poble. El salvaré, no deixaré que em derrotin.

Però necessitava ajuda i li vaig preguntar al meu germà Mateo:

• Mateo, em podries ajudar a derrotar aquells ovnis? Segurament ens volen fer mal. – Li vaig dir.

Estava cridant i no em sentia:

• Ajuda, ajuda!!!- Estava cridant. Estava tan desesperat que estava suant, tremolant i se’l veia espantat.

Li vaig preguntar una altra vegada:

• Mateo!!! M’ajudaràs a espantar aquells ovnis? Aquesta vegada em va contestar:
• Però, però… – Va dir tremolant.

Molt nerviosa li vaig respondre:

• Però, què? – Vaig cridar.

Ell, espantat, va respondre:

• Doncs, que ho aconseguirem tots dos sols!!!
• No et preocupis, jo els distrauré mentre tu els lligues amb una corda.

Vam quedar que jo em tele transportaria i els distrauria mentre ell, per l’esquena, els lligava amb la corda. Els ovnis, en veure’m, van cridar:

• Agafeu aquella nena tan especial!

Mentre em tele transportava, el meu germà els va lligar i el nostre pla va ser un èxit.

Els dos vam celebrar la victòria dient:

• Ho hem aconseguit, visca!!!

Però ara tocava parlar amb els ovnis i li vam preguntar a l’ ovni suprem:

• Ovni suprem, per què heu vingut a envair al nostre poble?

Molt educadament va respondre:

• Hem vingut a buscar-te, Clàudia!! – van dir.

Tremolant de por, vaig respondre:

• Per què em voleu a mi? I com és que sabeu el meu nom?
• Ho sabem tot de tu. Volem que vinguis amb nosaltres per donar-te una informació molt important, però si ho prefereixes te la podem fer arribar per escrit.

Vaig escollir la segona opció. Tot seguit, el meu germà i jo, els vam alliberar i van tornar a la seva galàxia.

Al cap d’una setmana, vam rebre un correu que deia:

Hola, Clàudia, som els ovnis i et volem explicar perquè tens superpoders. Et van crear al mateix lloc que a nosaltres. Mentre un científic estava investigant, després de fer molts experiments vas sortir tu. Com que ell no et podia cuidar, et va portar al poble Somni. Et va deixar en una porta i se’n va anar. Els teus pares et van acollir i et van posar Clàudia. Tens super poders perquè ell també en tenia. Va barrejar el seu ADN amb altres ingredients i vas sortir tu.

Quan la vaig llegir se’m van posar els ulls plorosos. Vaig córrer a preguntar-li a la mare si tot allò era veritat i em va respondre:

• Has de saber que, encara que siguis adoptada, ets la nostra filla i t’estimem.- va dir plorant.

Ho vaig entendre i ara som tots molt feliços!!!

Conte guanyador de 4rt d’EP.

Cont

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin