FINAL D’ESTIU
Se’n va l’estiu.
Breu i ardorós, ha estat
profundament intens i torbador.
Un somni s’ha esvanit per sempre,
i ara el vent
me n’anuncia un altre.
No detura
mai el seu curs, la vida.
I és el creure
que l’amor allibera, el que em manté
amb els ulls expectants altra vegada.
Miquel Martí i Pol
Era fàcil triar aquest poema en el retrobament de la revista després de les vacances.
Se’n va l’estiu. Estem a primers de setembre i el ritme de la vida torna al seu lloc: escoles, comerços, oficines, operaris, ajuntaments … recuperen l’activitat laboral i els tòpics estiuencs: vacances, sol, mar, muntanya, platja, viatges … queden enrere, com una imatge del passat. És cert, que alguns privilegiats inicien aquests dies les seves vacances i són molt envejats, però no és el més habitual.
En el poema Martí i Pol reflexiona serenament davant d’aquest moment. L’estiu s’ha acabat, “el somni s’ha esvanit”, però la vida no s’atura i el vent (petit homenatge a Bob Dylan) anuncia un altre camí, un altre somni. Hem de mirar endavant, amb tot l’amor i amb els “ulls expectants”, tot allò que el futur ens ofereix. El poeta defuig de la depressió post-vacances, on alguns il·luminats diuen que aniria bé concentrar-se uns dies, aïllarse, abans d’integrar-se a la rutina del treball.
Un cas especial són els jubilats. Ells no tenen “vacances”, i per això, els hi és molt difícil d’entendre el contingut del poema…
