El “Rober Parroquial” celebra el dia de Sant Jordi regalant lectura
De 10 del matí a 1 de la tarda si passeu pel Rober Parroquial sereu obsequiats amb el llibre o conte que escolliu.
Misses encomanades
Diumenge dia 27 d’abril, en sf. dels esposos Pere Torradas (1r Aniversari), Pepeta Bonells (3r Aniversari).
Exèquies
El dissabte dia 12 d’abril va rebre Cristiana Sepultura Juan Domene Garrido de 105 anys. Que el Senyor l’hi doni el Repòs Etern i la Llum perpètua l’il·lumini.
Evangeli Jo 20,1-9
Havia de ressuscitar d’entre els morts
Aparició de Crist a Maria Magdalena després de la Resurrecció
És un quadre del pintor rus Alexander Ivanov (1835).
Es troba al Museu Rus de Sant Petersburg.
Comentari del quadre
El llenç és una composició amb dues figures de grandària natural: Maria Magdalena i Jesucrist.
És el moment en què Crist pronuncia, segons l’Evangeli, Joan (Jo 20,1-9), les paraules en grec antic: Μή μου ἅπτου, traduïdes al llatí per Sant Jeroni: Noli me tangere. Maria Magdalena, en assabentar-se de la resurrecció de Jesús, es dirigeix cap a ell, però aquest l’atura en sec dient: “No em toquis, perquè encara no he pujat al meu Pare”.
Fixem-nos en les dues figures de la pintura d’Ivanov estan embolicades en tal dignitat, que estan més a prop dels herois de la tragèdia clàssica que dels personatges dels relats evangèlics. Quina meravella de quadre!
Maria Magdalena, una de les figures femenines més rellevants de la Bíblia, va ser la persona que va descobrir la tomba buida de Jesús, i en va presenciar la resurrecció.
Investigacions recents revelen que hi ha proves que Maria Magdalena, contràriament al que va dir el Papa Gregori I, va ser una dona amb recursos, que va viure en un poble pròsper dedicat a la pesca i al comerç anomenat Magdala i que no va ser una prostituta.
El Papa Francesc la va rescatar el 2016 i la va col·locar al seu lloc: Maria Magdalena, “apòstola dels apòstols” perquè va anunciar als apòstols allò que, al seu torn, ells anunciaran a tothom”.
Maria Magdalena encarna la figura del drama humà de la redempció, i representa un canvi d’enfocament sobre la vida d’una dona molt important en la història del cristianisme.
Molt tard es reconeix que sense les dones probablement no hauria sorgit el cristianisme, o potser no s’hauria expandit tant. Elles van acompanyar Jesús des del començament a Galilea fins al final al Gòlgota, sobretot Maria de Magdala.
La Pasqua és la festa més important per als cristians. Els grans regals de la Pasqua són esperança i fe. Esperança: la que fa que tinguem aquesta confiança en Déu, en el seu darrer triomf i en la seva bondat i amor. Fe: la creença que Crist ha triomfat sobre el mal, malgrat les aparences, i que la Resurrecció és l’acte definitiu de la història humana.
Feliç setmana!
