Parlem amb Joan Francesc Lopez de los Mozos

.

Sóm en plena Setmana de la gent gran al nostre poble, bona ocasió per parlar amb el president de l’Associació de la gent gran de Sant Fruitós.

Asseguts a la cafeteria de l’Esplai, la primera impressió que dóna en Joan Francesc és la d’algú que no sembla pas el jubilat que a vegades ens imaginem, sinó la d’una persona amb més empenta, energia i entusiasme que molts que compten els anys que els fanten per la jubilació.

Quan fa, Joan Francesc, que ets president de l’entitat i com va anar que ho fóssis?

El tema va anar força ràpid,. Ara farà aviat 10 anys, al 2013, quan en tenia 60 em vaig jubilar, amb allò de començar a adaptar-me a la meva nova situació vaig començar a freqüetar la cafeteria de l’Esplai i em vaig fer soci de l’ Associació. Justament després d’això, a la propera reunió convocada es tractava el punt de la renovació de la junta, en un moment donat es va demanar qui volia formar-ne part i tothom mirava cap a una altra banda, jo entre ells… llavors algú va dir: “ ep, cal rejovenir una mica la junta i fa poc hi ha un soci nou “molt jove” ( referint-se a mi)… i, bé, vaig acceptar.

Pocs dies despres els membres de la junta ens reuniem per  conformar els diferents rols de la mateixa, i una mica el mateix,… “i per què no et posem a tu de president”?… un a mica perplexe, però engrescat vaig tornar a acceptar. vaja, que la cosa va anar ràpid!

Com encares aquesta tasca, quins reptes et proposes?

Al començament amb una mica de estar davant un repte més complicat del què imaginava, bàsicament perquè no vaig tenir un relleu propiament dit de l’anterior persona al càrrec, en el sentit de què t’explica com ho portava, com ho fèia, els “truquillos” per dir-ho així, no per fer el mateix però si per tenir, almenys un punt de partida. Per sort vaig poder comptar amb la Isabel carrasco i l’Elvira Álvarez, integrants d el’anterior junta, que em van ajudar molt en tot allò en què podia anar més perdut.

Els reptes, en principi era no voler fer cap tencament redical, mantenir una linea de continuitat i aportar noves dinàmiques i propostes. En aquest senti es va crear el grup de sardanes, primer amb molta acceptació però que va anar afluixant, vaig veure que el què calia era mantenir caliu, estar actius permanentment i mirar de tirar endavant el màxim de propostes. Ara mateix hi ha dos projectes que s’han d’assolir, crec: Reactivar el grup de sardanes i engegar un grup de teatre. A banda d’això seguim amb el bingo els divendres i el ball els dissabtes, a més de les classes de ball en línia i el ball sincronitzat.

 Parla’ns una mica de “Tercera Joventut”, el grup que fa playback i que, parlant col.loquialment, “ ho està petant”

 El grup de playback, com dius, “ho peta”, certament estem rebent elogis arreu on anem, no aquí al poble només, sinó allà on actuem, que ja son uns quants els “bolos” que portem.

La cosa va començar en una edició de la Festa del Soci de l’entitat on van venir a actuar “La Farándula”, agrupació de playback de l’agrupció de gent gran de Cardona, i al veure’ls ens vàrem dir… si ells ho fan, podem fer-ho nosaltres, no?… i així va anar: Junt amb la regidora Murcia, vàrem anar a veure la gent de La Farandula a cardona i van accedir a venir aquí a donar-nos quatre nocions durant 2 mesos. Amb això i l’ajuda què li varem demanar a la Teresa Descals, de cara a coordinar una mica tot el grup per la seva experiència al teatre, vàrem engegar.

 …Amb èxit espectacular…

La veritat és que sí… la gent que ve per primer cop, no s’espera trobar el nivell que es troba, i no ho dic jo… és una afirmació que ve de sentir-ho a dir desenes de vegades.

 Dons moltíssimes felicitats, ens veiem i un escoltem diumenge a la Màquina de Batre a l’aplec de casals.

 Gràcies a vosaltres

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin