Parlem amb Aleix Rodríguez “Dj Arzzett”

Per: Redacció

L’Aleix Rodríguez Ruiz és un jove Santfruitosenc de 25 anys, potser pel nom no us acaba de sonar, però si ens referim a ell amb el seu nom artístic, “Dj Arzzett”, potser li comenceu a posar cara i us sona una mica més. I és que de so va la cosa, l’Aleix és un professional de la musica en la seva vessant de disc jockey, amb una trajectòria prou reconeguda malgrat la seva joventut i que darrerament ha estat co-protagonista d’un esdeveniment que ha sorprès i captivat al públic que va tenir la sort d’assistir al teatre Kursaal de Manresa per escoltar i gaudir de la proposta “Electrobacasis”, una fusió de temes musicals àmpliament reconeguts, passats per la taula de mescles d’Arzett i acompanyat amb la interpretació en viu de l’Orquestra de cambra Camerata Bacasis, que enguany celebra els seu desè aniversari.

Centrem-nos primer,però, en la figura de l’Aleix.

Montpeità- Com i quan són els teus inicis en el món dels Dj’s?

Aleix- de molt jove, escoltant música que escoltava el meu germà, com Daft Punk o David Guetta, és potser quan em pica el cuquet de la música, com per provar de dedicar- m’hi, m’interesso pel mon dels Dj’s i començo a explorar aquest món més enllà d’un consumidor, aprenc conceptes com BMP (bits per minut de cada cançó) i saber-ho enllaçar, captar bé les diferents tonalitats, ritmes, etc… per barrejar i aconseguir transmetre a la gent sensacions i provocar-los reaccions, fins i tot estats d’explosivitat col.lectiva,això en el mundillo es coneix com l’efecte “WOW”

Un any per Nadal els meus pares em van regalar la meva primera taula de mescles, allà no parava de posar diferents bases a diferents temes musicals, canviar ritmes, entrellaçar-los bé i va ser, al Nexe d’aquí Sant Fruitós, gràcies a la Paula, que vaig poder fer el meu primer “bolo” en directe. Erem uns quants col.legues del poble, però em va sortir molt bé (crec…riu), i des d’aleshores no he parat, primer en petites festes, etc…i anar pujant graons.

M.- Parla’ns una mica de la teva trajectòria ja com a professional

A.- Després d’aquest rodatge inicial en armonitzar festes, etc… faig ja “bolos” de més envergadura, festes majors, etc… entre elles aquí Sant Fruitós, on ens hem arribat a reunir més de 1000 persones. També m’arriba la oportunitat de treballar a la Sala Silenci, aquí però, la meva tasca té més a veure amb la de tècnic responsable de sales en events i festes, és quan ja es pot dir que em dedico professionalment al món de la nit. Més endavant surto de Silenci i entro a treballar, aquí si com a Dj, a la Coco Village. A partir d’aquí és quan ja la cosa agafa una més gran dimensió, he fet actuacions a gran quantitat de festes majors, estic també a Villa Martini, i de la ma de la productora This Is, he punxat a Club Millenium de Girona o a Be Disco de Molins de Rei, i he pogut compartir escenari amb gent com Juan Magán, Omar Montes, la Juicy-M o Atomic Otro Wey i amb grups com Xarango, La Pegatina, Catarres, Strombers o Doctor Prats, entre altres.

M.- Parla’ns, ara sí, d’aquest projecte, ELECTROBACASIS.

A.- Això comença amb una conversa mantinguda amb una altra Santfruitosenca, la Júlia Ferrer, membre de l’Orquestra de Cambra Bacasis, de Manresa, i em proposa, per celebrar els 10 anys de la formació, crear un espectacle conjunt. D’entrada és un xoc, sembla que barrejar dues disciplines, en principi, tant diferents, sigui una mica estrany, però em va emocionar la idea i m’hi vaig posar sense pensar-ho dues vegades.

M.- I com heu aconseguit fusionar-vos?

A.- El primer i principal problema que ens trobem, ja d’entrada, és la pandèmia! Iniciem tot això a base de converses, videochats, zoom, etc… i això ha estat,potser, lo més complicat.

Pel què fa a l’espectacle en si, la idea bàsica era aconseguir trencar certs esteriotips que s’associen a les orquestres així, i fer evident, que una formació així pot actuar amb una psicologia de pista de ball, buscar la vessant més divertida i “festivalera” de l’Orquestra, i aquí és on entro jo, en cert sentit com un membre més de la formació.

Jo em vaig ocupar de la producció, vaig escollir una llista de temes molt variats i coneguts per tothom, distribuïts en quatre blocs i la meva tasca llavors es la de punxar, entrelligar, barrejar i crear l’afecte WOW del què parlavem abans, però això va tot acompanyat de la música en viu de l’orquestra, que interpeta els temes escollits amb els arranjaments previs que ha fet el Guillem Vilar, i tot plegat, sota la direcció del Jordi Coll.

M.- I del resultat final, que ens en dius?

A.- Doncs ens sembla que hem fet un treball que ens ha sorprès també a nosaltres, i a jutjar per les reaccions del públic durant l’actuació hem aconseguit allò que buscàvem, fins i tot crec que hem anat més enllà del què pensàvem, personalment és potser la satisfacció professional més gran que he tingut a nivell d’emocions i sensacions. N’estem molt contents i, si tot va com està previst, Electrobacasis només ha fet que començar… doncs repetim al Kursaal per la festa Major de Manresa i ja tenim l’interès per ser a diverses localitats del territori.

M.- Doncs moltíssimes gràcies a Dj Arzzett, Aleix Rodriguez, i moltíssims èxits per al futur.

A.- Gràcies a vosaltres i els mateixos desitjos per al Montpeità.