“Pare” de Vicent Andrés i Estellé

Redacció
Lectura de 3 min

Autor: Vicent Andrés Estellés – Comentaris: Francesc Canellas –

“pare”

- Anunci patrocinat -

pare,
no sabies llegir ni escriure.
no sabies de lletra.

analfabet, es diu això d’una manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l’escolte
i l’entenc desdenyosament injust.
 
caldria matisar.
hom no pot dir analfabet impunement.
 
intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa,
més endavant de roma,
i fins i tot em vas prometre anar a grècia.
 
com t’ho podria agrair, pare.
 
em recorde.

i tu, dempeus darrera meu.
jo escrivia, assegut a la taula,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los,
no ho sé.

de vegades em demanaves que et llegís allò que jo havia escrit.
no ho entenies, però ho intuïes.
el meu llatí ja no era el teu llatí.
i callaves després.
 
ara,
mentre escrit açò,
et sent al meu darrere, a les meves espatles,
et tinc o et necessite.
 
per això he interromput un himne a venus
i t’he escrit açò
molt devotament,
pare.

Vicent Andrés Estellés

 

 

Extraordinari text d’agraïment als nostres pares. Ells, ho diu algú que ja té una edat, van passar moltes dificultats en un país que havia patit un gran desastre i una postguerra on els drets polítics, socials i culturals van ser abolits, sense oblidar les dificultats econòmiques per sobreviure. El seu sacrifici tenia un objectiu: donar als fills una formació i uns estudis que ells mai van tenir.

Aquí, V. Andrés Estellés, fill d’uns humils forners de Burjassot, al costat de València, agraeix al seu pare els estudis que ha rebut. Fa un paral·lelisme      entre el poeta llatí Horaci i ell mateix. Horaci va  estudiar a Venusa, el seu poble natal, a Roma i fins i tot a Atenes, que encara en l’època romana es considerava el màxim exponent de la cultura antiga. El nostre poeta ho va fer a Burjassot, València i Madrid. Parla que el seu pare intuïa el que feia, sense entendre-ho, però ho mirava amb l’orgull de que el seu esforç havia donat fruïts.

Ara han passat molts anys, el pare ja no hi és i Andrés Estellés fa un parèntesi en el seu treball, Himne a Venus. El recorda i encara el necessita; fent realitat aquella màxima de “tan de bo el pare fos aquí per aconsellar-me”.

No és casual amb quina paraula comença i acaba el poema.

Vicent Andrés i Estellés ha sigut el gran poeta del País Valencià després d’Ausiàs March.

Comparteix aquest article
Deixar un comentari

Segueix-nos

En paper o en digital
Escull el format que més t'agradi