Pau Riba i Romeva (7 agost 1948—6 març 2022) Artista, escriptor i cantautor, va dir en una ocasió: ”Quan jo no hi sigui, no sabreu ni que és un baladre, ni un atzeroler”.
Tenia raó Pau Riba hi ha tantes paraules, dites catalanes, noms de plantes, i més coses que actualment no les sento a dir, com si no existissin, com si el vent se les hagués emportat. Algunes persones sempre patint pel fet que l’idioma català va enrere; altres persones sempre disposades a perseguir-lo sense aturador.
Recordant la frase de Pau, estic escrivint aquestes ratlles.
Atzeroler, és un arbre de fruits arrodonits (pomes del camp).
Baladre és un arbust. De petita, algunes àvies m’havien ensenyat noms d’herbes que eren bones per a donar menjar als conills, ja que moltes cases en tenien per la despesa de la casa. Les collien amb una aixada petita i n’omplien la cistella. Calia deixar-les reposar un parell de dies perquè es marcissin una mica, si no es feia podien espatllar el ventre dels conills.
Recordo, el lletsó, la ravenissa groga, el plantatge, l’escabiosa, les roselles, la verdolaga borda, la corretjola, la malva borda…
Eren altres temps, i tant! Ara amb els mòbils només cal fer una foto d’una planta o flor, i ja tens totes les seves característiques a l’instant. M’hi distrec moltes vegades buscant el nom de plantes o flors.
N’hi ha una d’aquestes plantes, que de petita la veia sovint arrapada a parets de pedra, a llocs ombrívols… tot d’una, sortia aquí i allà, sense que jo sabés com s’ho feia. Sempre l’he trobada bonica, malgrat que sembla una herba, però tant les fulles com les flors són molt maques. Sobretot sí les mires amb l’ordinador amb una mica d’augment. Aquesta planta, tossuda, actualment surt al terrat de casa; a sobre les torretes o en un tros de paret que no hi toca gaire ni el sol ni el vent.
Trobat per Internet, es tracta de la Cymbalia muralis, també dita La Picardia. Nativa de la conca del Mediterrani. He llegit que és una planta simpàtica que amb la seva florida alegra els murs de pedra.
És veritat, sempre la hi he trobada de simpàtica, benvinguda a la paret de casa.
