Origen gastronòmic de la Festa de l’Arròs.

Redacció 23 d'agost de 2020

482 Views

Per: Ajuntament de Sant Fruitós de Bages.

Avui dia la cuina de l’arròs és un referent a Catalunya i està molt implantada en qualsevol dels territoris, tan al nord com al sud, com a la costa o a la muntanya, fet que ho demostra la diversitat de noms que arriba a tenir i les maneres molt diverses de com pot ser cuinat: com ara l’arròs de muntanya, l’arròs de marisc, l’arròs a la cubana, arròs bullit. Per poder veure l’evolució de l’ús de l’arròs en la cuina de casa nostra és interessant observar la seva presència en els receptaris històrics, en els tractats d’agronomia i en les decisions polítiques i jurídiques al voltant de la seva producció que s’han anat succeint amb el pas del temps. Aquesta mirada a la història de la presència i/o absència de l’arròs en la gastronomia catalana també ens ajuda a comprendre millor com ha evolucionat la festa de l’arròs al nostre poble.

La festa de l’arròs de Sant Fruitós de Bages és una celebració que està molt interioritzada per la població del municipi, nascuts o vinguts d’arreu, la majoria acostuma a fer-se-la seva, a sentir que forma part d’una comunitat que conserva el seu patrimoni festiu i que el converteix en un aspecte essencial de la seva tradició i quelcom que estreny el vincle comunitari i que en facilita el sentiment de pertinença al municipi.

APUNTS HISTÒRICS SOBRE LA PRODUC-CIÓ D’ARRÒS A CATALUNYA

L’arròs és una planta originaria de l’Extrem Orient, varen ser els musulmans els qui la van introduir a la península a través de al-Àndalus, ja hi ha constància de la seva existència des del segle X. No va ser fins al segle XII amb la conquesta i repoblament de Lleida i Tortosa i la incorporació durant el segle XIII del regne de València i les Illes Balears a la corona d’Aragó que els territoris catalans varen prendre contacte amb els nous siste-mes agraris que els musulmans havien implantat. De totes maneres durant el segle XIII era un producte exòtic i car bàsicament importat de al-Àndalus però que va anar introduint-se lentament en terres cristianes. Els testimonis de la presència de l’arròs a les taules catalanes queda demostrada a través dels receptaris medievals i d’època moderna escrits en català, com ara en el cas del Sent Sovi del segle XIV o el Llibre del Coch del segle XVI.

SOPES, RANXOS I ESCUDELLES POPU-LARS

A Catalunya existeix una tradició molt arre-lada d’elaborar sopes, ranxos i escudelles al carrer amb el motiu d’alimentar a les persones més necessitades. N’hi ha que són molt antigues i que se’n confirma la seva existèn-cia durant l’edat mitjana, la majoria d’aquestes, però, estan datades, o més ben dit, se’n té coneixement des del segle XIX. Ara bé, una gran part de les més de 50 celebracions que es fan en municipis de Catalunya són relativament recents.

Aquesta realitat, enregistrada per Judit Pujadó en el llibre Catalunya bull, ens permet entendre que la celebració de Sant Fruitós de Bages no és un cas aïllat sinó que més aviat forma part d’una continuïtat i d’una manera de fer estesa per tot el país.

La memòria dels informants que no arriba més enllà de principis de segle XX, just pocs anys abans de la Guerra Civil, ens aporta un conjunt d’informacions que ens permeten concebre com es realitzava la festa en el passat i quin era el plat que es cuinava.

Les evidències de les informacions orals ens indiquen que fins a mitjans del segle XX la manera d’obtenir els ingredients era mitjançant el recapte per les cases del poble. Fet que implica que l’elaboració culinària anava subjecte al que les famílies santfruitosenques eren capaces d’aportar. Les persones recorden que es dona-ven patates, cebes, alls, carn de porc: costella i/o cansalada, potser conill i arròs. Es possible que portés algun altre tipus de verdures però no ho confirmen.

Aquesta circumstància i la dificultat d’ac-cedir a fonts documentals directes que aportin dades fiables sobre la celebració de la festa de l’arròs i sobre el plat que s’elaborava han situat la recerca en un escenari de deduccions, suposicions i interpretacions justificades. Així doncs les receptes que aquí s’aporten estan subjectes a la capacitat de reinterpretació del passat, a la tasca comparativa entre literatura culinària referent a cada moment històric i a la reconstrucció històrica que ha aportat la memòria oral dels vilatans i vilatanes de Sant Fruitós de Bages.