Quan sé que em “toca” escriure la meva OPINIÓ de SOBRETAULA em vénen a la ment: pensaments, imatges, records de moments viscuts amb persones estimades…i estic al cas del qui veig pel carrer…de les converses que escolto, i observo com camina l´un i com camina l´altre…per poder-ho compartir amb totes vosaltres.
De fet, observar és una de les meves aficions….i tot que hi ha una dita (molt sàvia….com totes les dites) que diu que no hi ha cap geperut que es vegi el seu gep…ja veig el dels altres.
De fet una cosa és veure i l´altre mirar, que són dues paraules que fan referència a dues maneres de percebre les imatges. Veure fa referència a percebre una imatge de manera “involuntària” i en canvi mirar fa referència a posar-hi atenció de manera “voluntària”, per mitjà de la vista, en una cosa o persona.
Jo soc dels de mirar….aprofito les meves caminades (sobretot al migdia) per la molt noble i lleial ciutat de Manresa i mirar sense jutjar (cosa difícil), per observar o estudiar una persona; com va pentinada, com vesteix, com parla i amb qui i de què (això si parla perque l´escolti tothom….i d´aquestes n´hi han moltes), com té agafat el telèfon (n´hi han que com que porten un cèfiro – el vel d´oir missa…i jo que tota la vida n´havia dit cèfino…..el duen, el telèfon, com si fós unes “mans lliures”), com va calçada, com trepitja (aquest detall defineix molt com és cadascuna), la companyia (sovint, animal), les bosses que duen, com encenen la cigarreta…aquestes són un món a part…el ritual d´obrir el paquet i fer-ho davant la porta del bar amb un posat altiu, d´encendre-la, de com aspiren la primera pipada, de com llencen la burilla, de com la trepitgen, del color de l´escopinada….aquest moment tan agradable jo el gravaria i al veure´l tiraría enrera (una i altra vegada) per immortalitzar aquesta imatge tan sublime, de la gent que seu a les terrasses dels bars del Passeig, del que prenen, del que els ofereixen els restauradors, del que valen les tapes, les begudes, de les caques i pixats dels gossos i de la molta o poca cura que ténen els seus “amos”, de les moltes caques dels coloms, periquitos, tòrtores turques, garses, pinsans comuns, cueretes blanques….que depèn per on passis téns assegurat el senyal formós de la diarrea d´aquestes aus urbanes i sobretot no deixis l´automòbil sota d´un arbre on ténen costum de pernoctar que t´hauràs de gastar la setmanada en un rentador….i com que estem com estem respecte de la manca d´aigua, si ets responsable, t´hauràs de passejar amb aquests excelsos regals baixats del cel temps i temps esperant l´aigua beneida del cel.
