Els sistemes de transmissió d´informació, com la premsa, la ràdio, la televisió, la cinematografia i tots els invents dels quins avui en dia en gaudim…el “Llibre de les cares”, l´Instaquilo, el “Toc tic”….són eines que el poder utilitza, sovint amb el nostre vist-i-plau, per distreure´ns i per omplir graelles i paper.
Com que les necessitats de cadascú són vàries i hi ha qui viu de la seva imatge i/o de la seva professió mediàtica ens trobem qui del seu “dolor” en fa noticia de portada i acaba reblant que “He estat en la miseria durant més de set hores” i això ho diu una expolítica i bombera (el seu càrrec com a diputada no va durar ni un any…en una segona legislatura….va renunciar tot i que volia donar embranzida al seu partit) i ho diu després de córrer una prova d´alt nivell i fent un meritori cinquè lloc però de ben segur que forma part del seu treball, del seu ofici i potser no cal donar un titular tan colpidor.
Els esportistes d´elit viuen de la seva imatge (les marques els esponsoritzen) i com que la seva vida professional, útil, sol ser més aviat curta entenc que s´han d´exprémer al màxim…..tot i que el cos té memoria.
És evident que busquem els titulars més colpidors i reconèixer en els altres les misèries més humanes (que són moltes) tot i que no hi ha cap geperut que es vegi el seu gep.
Hi ha qui necessita fer conèixer tot allò que fa en tot lloc i en tot moment i busca el beneplàcit dels seus contertuliants però llavors que no es queixi quan li suplanten la seva identitat i en fan un ús inoportú o no adequat.
Estem, vivim, en un món que sembla que s´hagi d´acabar demà i on tot passa molt de pressa i com que si desitgem quelcom ho tenim (si la nostra economía ens ho permet) de manera inmediata doncs ja tenim satisfets els nostres impulsos més primaris i és que la societat de consum ens sedueix i ens fa ser una colla d´infeliços sinó tenim aquell últim model de bicicleta (elèctrica), la de pedals ens cansa més, o l´últim model d´autocaravana.
I la festa?. El diccionari diu que és un dia que és no feiner però cada dia veus els restaurants i les seves terrasses plenes de gom a gom a totes hores…serà que envellim amb la jubilació, garantida, sota el braç i volent ocupar els nostres temps d´una manera més relaxada?. Avui cada dia és festa!!!!!
I les carreteres?…us adoneu que hi ha molta més circulació a totes hores?
Tota aquesta voràgine on ens durà?