OH CAPITÀ ! EL MEU CAPITÀ ! – Walt Whitman

Redacció 6 de febrer de 2022

872 Views

Per: Francesc Canellas

OH CAPITÀ ! EL MEU CAPITÀ !

Oh Capità! El meu Capità! S’ha acabat l’espantós viatge,
La nau ha superat tots els esculls, hem guanyat el premi que anhelàvem,
El port és ben a prop, sento les campanes, la gent està exultant,
Els ulls segueixen la ferma quilla, la nau severa i audaç;
Però oh cor! Cor ! Cor!
Oh sagnants gotes vermelles,
Allà, a la coberta, el meu Capità
Jeu fred i mort.

Oh Capità ! El meu Capità! Aixeca’t i escolta les campanes;
Aixeca’t -per tu s’alça l’estendard- per tu sona la trompeta,
Per tu rams i corones florents -per tu les platges atapeïdes de gent,
Per tu crida la massa oscil.lant, per tu les cares et giren anhelants;
Aquí, Capità! Pare estimat!
Que el teu cap descansi sota el meu braç!
Això ha de ser algun somni, a la coberta
Jeus fred i mort.

El meu Capità no contesta, els seus llavis tan pàl.lids i quiets,
El meu pare no nota el meu braç, no té pols ni voluntat,
La nau ha ancorat sana i estàlvia, s’ha acabat el seu viatge,
De l’espantosa travessia, la nau arriba victoriosa amb un trofeu;
Exulteu-vos, oh platges, i soneu, oh campanes!
Però jo, amb una fúnebre càrrega,
Camino per la coberta on el meu Capità
Jeu fred i mort.

Walt Whitman (trad. Jaume C. Pons)

Poc després de l’assassinat d’ Abraham Lincoln al 1865 a Washington, Walt Whitman, la veu lírica més important de la poesia dels Estats Units d’Amèrica del S. XIX, escrivia un dels poemes més coneguts de la seva producció: Oh Capità ! El meu Capità!
El text ens parla d’una nau que ha superat moltíssims obstacles i arriba triomfalment a port. Però una desgràcia s’ha produït. El Capità ha mort. Insinuant-se que s’ha sacrificat per un bé col·lectiu.
Lincoln es va posicionar en contra de l’esclavitud i va reorganitzar el país després de la guerra de guerra de secessió (1881-1885), però un descontrolat sudista el mata en un teatre de la capital americana.
El vers Oh Capità! El meu Capità! es va fer molt popular a rel de la pel.lícula de Peter Weir “El club dels poetes morts “. També aquí hi ha una víctima moral, davant d’un conflicte pedagògic global.