Normalitat ?

Redacció 6 de maig de 2021

815 Views

Text: Rosa Camprubí Foto: Istock

A partir d’aquest dilluns passat, quan plego de treballar, si vull, ja puc agafar el cotxe i anar a Olot, a Balaguer, a Figueres o bé al Delta de l’Ebre, per no parlar d’Andorra, però també podré arribar-me fins a Calders, a la Colònia Jorba i també a la Font de les Tàpies.

Sant Jordi ha tornat, amb roses, llibres, signatures i fins i tot la presentació del nou conte de Sala i Ricardis.

El Cant dels Ocells ja fa dies que es torna a cantar a la Plaça i a Lledoners des de fa dos diumenges hi torna a haver concentració.

Brocanters al Cobert, concerts al Kursaal de Manresa i al Casal Cultural de Sant Fruitós, i a Hollywood, després d’ajornar-ho dues vegades, finalment s’ha celebrat la cerimònia dels Oscar.

I la cirereta del pastís. Les vacunes. Milers de persones s’han de vacunar aquests dies per veure si podem arribar a la immunitat de ramat tan desitjada.

Vist així, tot és fantàstic, però crec que coincidireu amb mi que tot això és una lectura parcial de la realitat.

Que hi puc anar a fer a Olot, Balaguer, Figueres, El Delta o Calders si a partir de les 5 de la tarda no puc prendre ni un trist cafè amb llet calentó aquests dies d’humitat, pluja i temperatures massa baixes pel temps que som?.

No us vau adonar del rictus trist que hi havia sota les mascaretes mentre compràvem un llibre o fèiem cua amb les distàncies obligades per a aconseguir una simple rosa? Fins i tot jo, que els que em coneixeu sabeu que sóc esquerpa de mena, vaig trobar a faltar algun petó, alguna abraçada o alguna encaixada amb la gent que passejava pel carrer i que feia temps que no coincidíem enlloc.

A la Plaça de la Vila, a cantar el Cant dels Ocells en record dels presos/es polítics/es i exiliats/des, som quatre “iaios” i a Lledoners no gaires més.

Les parades dels Brocanters tenien poca afluència, els concerts a un 30% de l’aforament i als Oscar hi faltava glamour. Ah! i m’abstinc de parlar del tema de les vacunes, perquè és tan complicat que no l’entenc.

He intentat trobar una definició per tot això que ens manca, per tot això que no ens fa sentir bé i que no ens deixa tornar a la normalitat, i he arribat a la conclusió que el que trobem a faltar, és l’espontaneïtat. És a dir, fer el que vulguem, quan vulguem, on vulguem i sense limitacions

Però després de comentar-ho amb gent que té més criteri que jo, m’han fet adonar que d’això se’n diu manca LLIBERTAT, així, en majúscules.

Ah! i els nostres polítics gronxant-se al Parlament incapaços de posar-se d’acord i fer govern.