0 Shares 358 Views

NOMS FEMENINS PEL NOMENCLÀTOR DE CARRERS DE SANT FRUITÓS

26 de maig de 2021
358 Views
Text i foto: Jaume Grandia

 

De tots és sabut la manca de noms de dona als carrers del nostre municipi, i encara més de santfruitosenques.

Demanaria que quan es posin noms a carrers nous, com pot ser ara, a la zona del Pla del Puig i Can Figueras, es tingués en compte, entre d’altres, a Na Irene Clarena i Selvas.

Permeteu-me recordar, el que vàrem publicar al Montpeità n.985 del 3 d’octubre del 2008.

IRENE CLARENA i SELVAS

Va néixer a Fonollosa el 30 de setembre del 1912, i de molt joveneta va anar a viure, junt amb la seva família al Mas Bertran, conegut també com la Casa Gran, al Pont de Cabrianes. Per això molts santfruitosenc la coneixien com la Irene de la Casa Gran.

Estudià costura, i es dedicà a modista i ensenyar a d’altres noies. Després de passar pel poble de Sant Fruitós, va obrir un cosidor a Manresa, que durant molts anys fou un dels més importants de la nostre comarca. L’any 1990 li van fer un homenatge amb la participació de més de 200 persones –gent del cosidor, familiars i amics- durant el qual es va fer una desfilada de vestits de núvia, de diferents èpoques, creats per la Irene. També, per la seva labor, impartint els seus coneixements se li va lliurar el Didal i l’Agulla d’Or.

Però avui no voldríem parlar de la Irene com a gran professional i professora de l’art de l’agulla, sinó que voldríem ressaltar una faceta desconeguda per la majoria de la gent, i que nosaltres vam descobrir gràcies a una entrevista que vam realitzar a la seva neboda, la mestra Maria Clarena, aquesta faceta és la literària, que la Irene conreava magníficament.

Que Irene Clarena era una bona escriptora es pot comprovar llegint els seus escrits, alguns publicats en una de les revistes dels anys 30, més llegides al nostre país: LA DONA CATALANA- Revista de modes i de la llar-.

En el número 669 d’aquesta publicació, de data 16 de setembre del 1938, en plena guerra civil, hi ha un article de la Irene Clarena, que porta per títol “PADRINA DE GUERRA”, del qual copiem el darrer paràgraf:

Estima, oh dona! Camina i passa endavant que la teva sensibilitat desinteressada es contagi per tot arreu on els teus peus passin, i, filles totes d’aquest sentiment, podem enlairar damunt el món immens un global fenomen de cors com a protesta de la tragèdia inhumana horripilant que enfelloneix  els homes duent-los en aquesta embriaguesa fins el punt últim del mortal: la mort! amb aquesta gesta divina duríem gloriosament la pau i el somriure a l’ésser vivent. Veuríem com els ulls que avui degotegen llàgrimes de viu i punyent dolor degotarien perles d’alegria i agraïment; i per això dic amb un crit pregon que arrenca de la part més sensible del meu cor: Oh, dones! podem i devem!

Després la post-guerra: fam, por i repressió de la nostra cultura. Moltes veus moren i d’altres emmudeixen com la de la Irene.

Han transcorregut 45 anys, estem a l’estiu del 1993, i la Irene, és una persona gran, però conserva tota la força de la seva joventut literària, escriu poesia i prosa, “borralls” com ella els nomena. Aquí mostrem un dels seus borralls:

RETROBAR-SE

Dintre del meu octogenari puc dir-te que si llegeixes aquestes ratlles trobaràs coses semblants a la teva vida i pensa que així successivament es va succeint en les vides passades i les venidores, no vol dir que dintre la joventut sembli un somni de vell… però quan se’t posin els polsos blanquinosos, que és quelcom segur, i mentre s’és jove procurar agafar uns bons rems que puguin manar a bon port la barca de la vida i la mateixa ens doni suport en els entrebancs propis de la mateixa i donar-te per quan flaquegi el material un fruit anímic i espiritual, perquè el que és material passa, i aquest no va a l’infinit després de tu.

Ara que es parla tant de la memòria històrica és bo que els santfruitosencs recuperem les figures de molta gent, que van treballar desinteressadament i moltes vegades anònimament per la cultura del nostre poble. Uns personatges que mereixen figurar en la història local de Sant Fruitós de Bages”.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Editorial 1620
24 views
24 views

Editorial 1620

Brogit Difonem Cultura - 2 de desembre de 2022
La Biblioteca: Els clubs de desembre
30 views
30 views

La Biblioteca: Els clubs de desembre

Biblioteca de Sant Fruitós de Bages - 1 de desembre de 2022
Les cròniques d’en Gregori Partagàs
39 views
39 views

Les cròniques d’en Gregori Partagàs

Galdric Sala - 1 de desembre de 2022
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com