0 Shares 110 Views
21/08/2019 | Sant Fruitós de Bages

No ve d’un dia

20 Abril, 2019
110 Views

No és veritat, si que ve d’un dia!

Sovint em poso nerviosa quan he de fer quelcom abans d’una data concreta, o m’he compromès a fer alguna tasca per a algú, o com quan era jove i m’havia d’aprendre el text d’una obra de teatre, i me’n poso tant, que fins i tot arribo a tenir malsons recurrents on sense saber com se m’acaba el temps i el més calent és a l’aigüera.

Però també reconec que el fet de tenir un topall és una de les coses que m’empeny a funcionar i a posar-me les piles, doncs quan no és així, em relaxo i moltes vegades acabo eternitzant una feina o bé no portant a terme allò que m’havia proposat.

Fa uns mesos, vaig ajudar a l’amic Josep Miramunt a preparar uns textos amb les seves vivències en les ascensions als tres mils principals del Pirineu per a publicar-ho al Montpeità, i la veritat és que van quedar força reeixits i em consta que alguns dels seus companys d’excursionisme i també alguns amics el van felicitar per la manera com els havia fet viure o reviure les fantàstiques experiències viscudes a la muntanya i la felicitat que això li havia reportat.

Content amb el resultat, ara fa unes setmanes, em va tornar a donar uns escrits per si els hi podia revisar i adaptar també per a aquest setmanari. Aquesta vegada, volia explicar a tothom qui ho volgués llegir, els seus inicis en el muntanyisme, la seva etapa pre-pirinenca, i el què el va fer decidir a entrar en aquest món a mitjan anys setanta.
– Després de quaranta anys, no ve d’un dia- em va dir.

I sí que ve d’un dia, Josep. De cop te’n vas i aquella carpeta on parles de Sant Jeroni, del Pedraforca o del Puigmal, encara està intacta i la meva consciència carregada de remordiments per la feina no feta.

Però faré els deures. Prepararé els textos encara amb més cura que abans, doncs no m’hi podràs donar el vist i plau. I així, durant cinc episodis, tots els lectors i lectores del Montpeità, malgrat ja no hi siguis, podrem gaudir de les teves cròniques i amb elles visualitzar-te amb el teu somriure permanent.

Rosa Camprubí

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria