Amb aquestes paraules va obrir la conversa una senyora d’avançada edat en una taula plena de persones en un bar de Perafita, mentre un servidor estava a la taula del costat, menjant per esmorzar el meu habitual croissant amb xocolata i una Coca-cola.
Aquesta simple entrada, directe, clara i sense embuts, em va fer somriure i reflexionar, de fet, vaig estar a punt d’aixecarme i dir: bravo!!
Després d’aquesta entrada triomfal tots els presents a la taula, es van posar a parlar de l’actualitat: Sánchez, Barça i el temps, la veritat és que semblaven periodistes jubilats que seguien la informació minut a minut, al peu de la notícia!
Per cert, la senyora sense televisió, assaboria el seu cafè, callada, escoltant, contenta i tranquil·la.
Cert que jo seria d’aquests sobre informats, d’aquells que si passo un matí sense escoltar la ràdio, mirar alguna xarxa social o llegir algun diari digital, sembla com si m’he perdut alguna cosa.
I sincerament tot sovint envejo aquelles persones que “no s’enteren de res” i viuen només amb què els hi passa al seu voltant i poca cosa més, sense preocupar-se del món, de les notícies i de la immediatesa i que en definitiva viuen la seva vida al marge de tot plegat. I això no els fa més savis ni més llestos.
Una de les meves grans amigues, que és una persona brillant en la seva feina i en l’àmbit personal i d’amistat, no sabria dir-te les últimes notícies de la setmana, no té ni idea de l’actualitat i li interessa poc o res el que passi.
I saber més o menys et fa millor o pitjor?, no. Igualment, potser tampoc cal aïllar-se de tot el que passa, però ben segur que tampoc val la pena preocupar-se per qualsevol cosa que llegim o sentim que ha passat a l’altra punta del planeta.
És allò que diuen: “ni tanto, ni tan poco”.
