No sigueu tan possessius, si us plau!

CNL Montserrat 27 de juliol de 2022

502 Views

Un vespre al teatre, a punt de començar la funció, se sent per la megafonia: «Si us plau, apaguin els seus mòbils». Ostres, que agosarats que són, vaig pensar. Mai de la vida m’hauria atrevit a apagar cap mòbil dels espectadors que tinc a prop meu, o lluny, és clar. O, un altre cas a dins un supermercat també per la megafonia: «El nostre establiment tancarà les seves portes dintre de cinc minuts». I en aquesta frase hi ha dues construccions que em van fer arrufar el nas perquè no són genuïnes en català. Oi que grinyolen, totes dues, o potser no?

Comencem per la primera, els seus i les seves. Cada vegada més es fan servir els possessius innecessàriament. Aquest abús actual és un calc de l’anglès o del francès. En la nostra llengua els possessius s’han de fer servir solament quan siguin realment necessaris. Se n’ha de prescindir si el context deixa clar a què es vol referir. Com en tots dos casos de més amunt. Evidentment, que he d’apagar el meu mòbil, i no el del veí, mare de déu senyor, no gosaria treure-l’hi de la butxaca, de la bossa, o d’allà on sigui i apagar-l’hi. I en el cas de les portes, el mateix.

Per tant, no cal que apaguin els seus mòbils o que tanqui les seves portes, l’establiment. Apaguin els mòbils i … tancarà les portes. I sense portes i tot.

El català té diversos recursos per estalviar-se’ls, com ara els pronoms febles:

Li han trepitjat els peus (i no Han trepitjat els seus peus)

Hem de defensar la llengua i fomentar-ne l’ús (millor que Hem de defensar la llengua fomentar el seu ús).

O fer servir un verb en comptes del possessiu:

El contingut del curs és molt complex. S’haurà d’estudiar molt per assolir-lo (millor que El contingut del curs és molt complex. S’haurà d’estudiar molt per al seu assoliment).

I ara analitzem la segona construcció que no és pròpia del català en aquest context: dintre de. En castellà, per designar que una acció es porta a terme a l’acabament d’un període de temps, es fa servir dentro de. En català d’aquí a significa ‘al cap de’ (un espai de temps a comptar des d’ara). Per això en la frase de més amunt hi haurien d’haver dit: «El nostre establiment tancarà d’aquí a cinc minuts», i no dintre de cinc minuts.

I ara, des de ja fa temps, la preposició en, com a calc de l’anglès, ha guanyat terreny, tant en castellà com en català, i està substituint dentro de i d’aquí a

Un bon exemple: en una sèrie nord-americana de metges de què soc fan, un dels cirurgians va dir a un col·lega que en aquell moment no podia atendre un pacient perquè operava un malalt del cor en cinc minuts. I jo vaig pensar: «Uf, no m’agradaria gens ni mica que m’operés aquest cirurgià, perquè una intervenció de cor feta en cinc minuts no sé com sortiria. Cinc minuts, s’hi estaria, per operar un pacient del cor?».

Així, doncs, una mala traducció pot comportar que arrufem el nas, les celles i qualsevol part del cos. Ben traduït hauria dit opero d’aquí a cinc minuts, i en castellà dentro de cinco
minutos, i no en cinc minuts. La preposició en indica ‘durant’, el temps dins el qual o durant el qual s’esdevé alguna cosa: He fet una redacció en deu minuts.

Per acabar, us vull desitjar un bon estiu en què us ho passeu molt rebé, us divertiu d’allò més, xaleu tant com pugueu, traieu profit del temps de vacances, us esplaieu en el temps de gaudi, assaboriu cada dia estiuenc, us delecteu en tot allò que us faci contents. I, si feu servir un lèxic més formal, gaudiu i fruïu de cada instant.

Heu vist quants mots he fet servir en comptes de la paraula que ve del castellà disfrutar, que no està recollida en el diccionari? Viviu la vida, sentiu el goig de saber que tenim milers de possibilitats, de recursos lingüístics, de lèxic en català. Feu-los servir, que la nostra llengua i una servidora us ho agrairan.