No – Anna Fenoy

M’has dit NO.
De cop i volta una debilitat extrínseca m’esquerda un destí utòpic.
Les alternatives es multipliquen en un sistema automàtic erroni.
La por i inseguretat es barregen entre aigües turbulentes que m’evaporen la sang.
Un sospir deixa anar l’alè de la màgia continguda en l’enyorança del ser.
Un soroll efervescent colpeix entre les punxades que destrossen allò inequívoc.
Sento el coll darrera les galtes que tremolen a la vegada que els ulls s’entelen de tu.
La força rellisca fins arribar als extrems dels meus dits.
Tremolo. Però suo allò que refuso de l’instant.
De cop i volta la força es converteix en una seguretat flamant.
Ara sóc jo. M’has dit NO…
…..
….. respiro
…..
….. respiro
…..
….. I t’oblido.
ANNA FENOY

No sabem què ha passat. L’autora no ens explica les causes del problema; podem, amb una mica d’imaginació, deduir que hi ha hagut una crisi emocional de caràcter sentimental, però no tenim constància dels fets.
El tema central del text no és què ha passat, sinó com podem oblidar-ho i mirar cap al futur. Per això els tres versos prioritaris són:
– Tu, m’has dit NO
– Ara soc jo que dic NO
– Oblido
En el poema es passa del dolor, la por, la inseguretat dels primers versos, als dubtes posteriors: “tremolo”, ulls entelats”. Al final, a partir de la decisió: “Ara soc Jo”. L’autora esborra el passat i inicia una nova etapa de la seva vida.
Quan en el primer vers es parlava d’un “destí utòpic” ja s’insinuava que alguna cosa no acabava d’anar bé.
Si has perdut un autobús, el més pràctic és esperar el següent..

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin