Mor l’escriptora Isabel-Clara Simó als 76 anys

Redacció 18 de gener de 2020

1250 Views

El passat dilluns, 13 de gener, va morir l’escriptora Isabel-Clara Simó a l’edat de 76 anys.. Nascuda a Alcoi el 1943, Clara Simó ha estat una de les figures més prolífiques i populars de la literatura en català, amb una cinquantena llarga d’obres principalment de narrativa però també poesia, teatre, assaig i guions televisius. ‘És quan miro que hi veig clar’ (1979), ‘Històries perverses’ (1992, premi Crítica Serra d’Or), ‘La salvatge’ (1993, Premi Sant Jordi) ‘Dones’ (1997) o ‘Amor meva’ (2010, Premi Joanot Martorell) són algunes de les seves novel·les més celebrades.

Reconeguda amb un ampli ventall de premis literaris, el 1999 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi i el 2017 va veure reconeguda la seva trajectòria amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

El 2013 és nomenada filla predilecta i reconeguda amb la medalla d’Or de la seva ciutat natal, Alcoi, i també rep el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, atorgat per votació directa del col·lectiu d’escriptors.

L’any 2000 Isabel-Clara Simó fou la pregonera de la Festa Major d’Hivern del nostre poble. L’acte, que va tenir lloc en el Saló de Plens de la Casa de la Vila, va congregar a un bon nombre de veïns, que escoltaren els elogis que l’escriptora feia del municipi de Sant Fruitós de Bages: “Tant els santfruitosencs d’origen com els vinguts de fóra sou uns bons representants de l’ànima catalana. Si algun estranger preguntés com podria explicar que una Catalunya vençuda va recuperar la seva llengua i les seves tradicions, i també un desenvolupament econòmic i industrial, jo l’enviaria aquí a Sant Fruitós a conèixer-vos”. Acabà el seu parlament feu una crida a l’enamorament: “Mireu-vos als ulls, els uns als altres, i digueu “m’estimo aquesta terra, m’estimo aquest país, m’estimo aquesta dona o aquest home” i després feu un àpat, ben regat amb la sang de la terra, i balleu una sardana, circular com el sol i alegra com la vida”.

Jaume Grandia