0 Shares 31 Views
10/12/2019 | Sant Fruitós de Bages

Montserrat Lacarcel i Ivan Autet del Pony Club Kaydara

11 Novembre, 2019
31 Views

En el municipi de Sant Salvador de Guardiola, en un magnífic paratge, entre boscos i tenint com a teló de fons la serralada montserratina, s’hi troben les instal·lacions del Pony Club Kaydara, que regenten la santfruitosenca Montserrat Lacarcel i el seu company Ivan Autet.

Els demanem que ens expliquin una mica, com fou que entressin en el món dels cavalls…
M.- A casa meva sempre hi ha hagut cavalls. Jo, quan vaig esser una mica gran, vaig començar a competir, durant molt temps participava en raids i també proves de salt.
I.- Per la meva part, jo sempre he estat en aquest món, era genet professional, d’alt nivell amb la selecció espanyola. En raids he estat campió estatal dues vegades i campió del món, per equips.
O sigui que deuria tenir uns bons cavalls?
I.- Quan vaig iniciar-me i participava en competicions autonòmiques, els cavalls eren meus, però en fer el pas a proves internacionals, els cavalls eren de quadres importants espanyoles, i jo portava l’equip de competició.
M.- Fa un temps, quan ens coneguérem l’Ivan i jo, decidírem seguir en el món de l’equitació, però des del vessant de l’ensenyament, i per això vam fundar el Pony Club Kaydara.
Quina diferència hi ha entre un poni i un cavall?
I.- Un poni és un cavall petit d’uns 149 cms d’altura màxima fins a la creu, segons la Federació. Tant siguin mascles com femelles i han d’estar tots capats.
És un esport d’elit i car?
M.- No. Té un cost de 15 euros/hora. I quan comencen els alumnes, la roba de competició els la deixem fins que ja estan decidits a seguir amb l’hípica, aleshores els pares els la compren. Ara, han d’anar ben equipats per la seva seguretat. També hi ha la possibilitat d’adquirir l’equip de segona mà, que han deixat d’altres companys més grans, quan se’ls hi ha fet petit. De tots els alumnes que tenim, potser només un parell podríem dir que són de família benestant.
I els cavalls?
I.- Són nostres. Els hem preparat per poder portar els nanos amb seguretat, tant per poder competir en raids com en salts. Els cavalls han de tenir unes qualitats innates, que per fer aquesta feina no es poden ensenyar. Cada animal, com les persones, té el seu caràcter.
L’hípica podria fer-se com una classe extra-escolar?
M.- Nosaltres de moment no ho fem. Però és una possibilitat que no descartem.
Des de quina edat són els alumnes
M.- Comencem a tenir grups de competició des dels 6 anys. Però pot iniciar-se als 4 o 5 anys, que nosaltres denominem petita escola, que a més de jugar entren de mica en mica en aquest món.
Aquest esport ajuda en la formació dels nanos?
M.- Creiem que molt. S’ajuden molt entre ells, A més a més de la part del nivell d’empatia amb l’animal i de la motricitat, també els ajuda a aconseguir molta concentració. Per exemple en una competició de salts, el nen o la nena, ha de superar 7 o 8 obstacles, però no pot entrenar-los abans amb el cavall. Els participants tenen 15 minuts per veure tot el recorregut, que es fa a peu, i mentalitzar cada obstacle, per fer-lo després en un temps límit.
A l’estiu fan cursets?
M.- Sí fem uns casals. Aquests estiu passat es van fer durant la darrera setmana de juny, tot el mes de juliol i el setembre fins que van començar els col·legis. A l’agost no en fem. Aquest any també vàrem provar un horari nou, de les 8 del matí fins a les 7 del vespre, que va tenir molta acceptació.
Què hi fan?
I.- Combinem una mica de tot, A més dels cavalls, també piscina, manualitats, jocs, neteja i manteniment del material.
Fan classes per nens o nenes amb necessitats especials?
M.- Jo sóc equinoterapeuta. També ens col·labora una psicòloga pels problemes emocionals i una fisioterapeuta si és per un tema de l’aparell motriu. La relació amb els cavalls els ajuda molt. Tots els esports, si es fan bé, sempre ajuden a la persona.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria