Montpetit – En Màrius Eberli i la recerca de l’au Fènix.

Per: Guillem Díaz Cabra – 6è d’EP –

Hi havia una vegada, una petita escola de màgia formada per diversos barracons de fusta on només nou escollits cada any hi poden anar. En Màrius i la princesa Delesa son 2 dels escollits.

Un dia, els dos amics, després de classe de geografia màgica, van decidir anar a veure els ocells fantàstics. En arribar, van trobar-se una gran gàbia que reflectia la llum en els seus barrots i dins hi havia unes menjadores estranyes. Els joves van mirar al terra de la gàbia i van veure una paleta de color feta amb plomes. Algunes brillaven, altres canviaven de color. També n’hi havia que es cremaven només tocar el terra; n’hi havia de grogues, verdes, vermelles…

Sense adonar-se’n, meravellats pels ocells, es van deixar la gàbia oberta!

De cop, un dels ocells es va escapar, era una au fènix.

– L’haurem de buscar abans que el professor Barbablanca se n’adoni – digué en Màrius preocupat.

– Anem a veure el pescador – contestà la princesa.

Més tard, al cap d’una estona caminant, van arribar al gran llac.

– Les aigües estan més clares que mai, oi nois? – digué algú mentre s’aproximava. Era el pescador del llac.

– Ah, hola pescador – van dir els joves.

El pescador els va portar a casa seva i els va convidar a passar.

– Què us ve de gust per esmorzar? Avui he pescat una truita preciosa – exclamà el pescador

– No venim per esmorzar, en realitat volíem fer-li unes preguntes… – digué en Màrius.

– Vosaltres també ho heu vist? L’au Fènix, és meravellós!!! – va interrompre el pescador.

Els nois li van explicar la història i el pescador els va dir que havia vist l’au endinsant-se en el bosc i que coneix una bruixa que els ajudaria, la bruixa Rovelló.

Els nois es van acomiadar i van anar al bosc de les bruixes.

En arribar a l’entrada del bosc de les bruixes es van trobar al seu guardià, el monstre del Cerberus, que és una espècie de llop de tres caps i és molt més gros i fort. El bosc estava envoltat d’esbarzers i només s’hi podia entrar per aquesta entrada, anomenada la porta de l’infern perquè hi fa una calor horrible. Els nois no sabien com entrar-hi, però se’ls va ocórrer una idea genial, van fer-ho igual que Orfeu, el van fer adormir cantant una melodia que feien servir per adormir gats i… va funcionar!!! Els nois van passar al bosc de puntetes a buscar la bruixa Rovelló.

Després d’una estona caminant en aquell bosc tenebrós van arribar a l’hotel de les bruixes. Era un lloc envoltat d’arbres morts i corbs. L’hotel tenia forma de calavera i la porta estava feta amb cranis. Al capdamunt, hi havia un crani de vaca i als laterals de l’edifici hi havia portes de porc senglar, però el més terrorífic era que a dins s’hi sentien riures tenebrosos.

En Màrius, per sort se sabia un encanteri, el d’invisibilitat. Després de tornar-se invisibles van entrar a l’hotel de les bruixes i sense que ningú els veiés, van entrar a l’habitació de la bruixa Rovelló i es va desfer l’encanteri.

– Hola nois – exclamà la bruixa

– Hola som…

– Ja sé qui sou, Màrius i Delesa – va interrompre ella.

El pescador els havia dit que la bruixa Rovelló era una bruixa bona, que tenia un ull màgic que ho veia tot. Veia el passat, el present i el futur i, fins i tot, allò invisible pels mortals i la matèria en tots els seus estats. Ho veia tot.

– Venim…

– A buscar l’au, ho sé – tornà a interrompre la bruixa.

Llavors, els va donar un plànol per localitzar l’estrany animal i van marxar agraïts.

Després d’un llarg viatge, van aconseguir atrapar l’au i tornar. El professor, que ja se n’havia adonat els va renyar, però els nois volien alliberar-la perquè fos més feliç i el professor va acceptar i la va alliberar.

Vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin