Montpetit – En Màrius Eberli i la recerca de l’au Fènix.
Per: Guillem Díaz Cabra – 6è d’EP –
Hi havia una vegada, una petita escola de màgia formada per diversos barracons de fusta on només nou escollits cada any hi poden anar. En Màrius i la princesa Delesa son 2 dels escollits.
Un dia, els dos amics, després de classe de geografia màgica, van decidir anar a veure els ocells fantàstics. En arribar, van trobar-se una gran gàbia que reflectia la llum en els seus barrots i dins hi havia unes menjadores estranyes. Els joves van mirar al terra de la gàbia i van veure una paleta de color feta amb plomes. Algunes brillaven, altres canviaven de color. També n’hi havia que es cremaven només tocar el terra; n’hi havia de grogues, verdes, vermelles…
Sense adonar-se’n, meravellats pels ocells, es van deixar la gàbia oberta!
De cop, un dels ocells es va escapar, era una au fènix.
– L’haurem de buscar abans que el professor Barbablanca se n’adoni – digué en Màrius preocupat.
– Anem a veure el pescador – contestà la princesa.
Més tard, al cap d’una estona caminant, van arribar al gran llac.
– Les aigües estan més clares que mai, oi nois? – digué algú mentre s’aproximava. Era el pescador del llac.
– Ah, hola pescador – van dir els joves.
El pescador els va portar a casa seva i els va convidar a passar.
– Què us ve de gust per esmorzar? Avui he pescat una truita preciosa – exclamà el pescador
– No venim per esmorzar, en realitat volíem fer-li unes preguntes… – digué en Màrius.
– Vosaltres també ho heu vist? L’au Fènix, és meravellós!!! – va interrompre el pescador.
Els nois li van explicar la història i el pescador els va dir que havia vist l’au endinsant-se en el bosc i que coneix una bruixa que els ajudaria, la bruixa Rovelló.
Els nois es van acomiadar i van anar al bosc de les bruixes.
En arribar a l’entrada del bosc de les bruixes es van trobar al seu guardià, el monstre del Cerberus, que és una espècie de llop de tres caps i és molt més gros i fort. El bosc estava envoltat d’esbarzers i només s’hi podia entrar per aquesta entrada, anomenada la porta de l’infern perquè hi fa una calor horrible. Els nois no sabien com entrar-hi, però se’ls va ocórrer una idea genial, van fer-ho igual que Orfeu, el van fer adormir cantant una melodia que feien servir per adormir gats i… va funcionar!!! Els nois van passar al bosc de puntetes a buscar la bruixa Rovelló.
Després d’una estona caminant en aquell bosc tenebrós van arribar a l’hotel de les bruixes. Era un lloc envoltat d’arbres morts i corbs. L’hotel tenia forma de calavera i la porta estava feta amb cranis. Al capdamunt, hi havia un crani de vaca i als laterals de l’edifici hi havia portes de porc senglar, però el més terrorífic era que a dins s’hi sentien riures tenebrosos.
En Màrius, per sort se sabia un encanteri, el d’invisibilitat. Després de tornar-se invisibles van entrar a l’hotel de les bruixes i sense que ningú els veiés, van entrar a l’habitació de la bruixa Rovelló i es va desfer l’encanteri.
– Hola nois – exclamà la bruixa
– Hola som…
– Ja sé qui sou, Màrius i Delesa – va interrompre ella.
El pescador els havia dit que la bruixa Rovelló era una bruixa bona, que tenia un ull màgic que ho veia tot. Veia el passat, el present i el futur i, fins i tot, allò invisible pels mortals i la matèria en tots els seus estats. Ho veia tot.
– Venim…
– A buscar l’au, ho sé – tornà a interrompre la bruixa.
Llavors, els va donar un plànol per localitzar l’estrany animal i van marxar agraïts.
Després d’un llarg viatge, van aconseguir atrapar l’au i tornar. El professor, que ja se n’havia adonat els va renyar, però els nois volien alliberar-la perquè fos més feliç i el professor va acceptar i la va alliberar.
Vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos.
Més articles de la categoria

La Llar d’Infants Les Oliveres estrena el nou pati del centre que compta amb diferents espais educatius
Comunicació Ajuntament Sant Fruitós de Bages - 5 de juliol de 2022
