Mirant més enllà – Benvinguts a un nou cicle electoral.

M. 1459

Benvinguts a un nou cicle electoral, benvinguts a una nova etapa política.
Si alguna cosa s’ha après d’aquestes eleccions generals del 28 d’abril de 2019 és que no es pot donar per mort a un polític que semblava enterrat, que el sistema electoral també perjudica la dreta quan està dividida i que a Catalunya tot segueix igual d’incert.
No ha de sorprendre l’entrada de VOX al Congrés, tenen un target molt concret que alhora els dificultarà créixer més enllà d’arrencar vots al PP. La seva presència promet ser testimonial amb els canvis de posicionament vers ells que vindran a partir d’ara des de C’s i PP. Pel que fa al mateix PP, amb C’s a la seva estela, els ha arribat el moment de fer una profunda reflexió per poder recuperar el seu electorat rectificant l’estratègia. Faltarà veure si ho fa amb un Casado que de moment ha quedat curt al costat de Rivera, o si es busca un nou lideratge. En aquest escenari el menys perjudicat és C’s qui, després d’anunciar que no entraria a govern amb PSOE, es queda molt a prop de sobrepassar al PP i assolir el seu objectiu de convertir-se en el nou partit hegemònic al costat dret de l’espectre polític estatal.
Per l’altre part, el clar guanyador és el PSOE. La presidència de Pedro Sànchez sembla que ha convençut a una part important de l’electorat, que alhora que els ha convençut de la possibilitat de governar amb minoria i suports puntuals, això si, amb 38 diputats més del que ho ha fet els últims mesos. Queda la porta oberta a incorporar algú al govern durant la legislatura. En aquest marc, el principal candidat és Unidas Podemos qui, amb la victòria de les esquerres, ha quedat tapada la seva important baixada en diputats gràcies a una sensació general de victòria vers la derrota de la dreta espanyola.
Pel que fa a Catalunya es prepara el 26 de maig amb la incògnita de com afectaran els resultats de les generals, en que ERC ha tret uns resultats immillorables, el PSC (com a PSOE) ha recuperat un terreny que semblava perdut, i JxCat resisteix perdent únicament un diputat.
La lectura és clara, en unes eleccions record en participació l’aposta principal ha estat a favor del diàleg en el cas català que guanya àmpliament a l’opció d’aplicar el 155. Caldrà veure si arrel de la derrota modifiquen el seu missatge.
Tornant al 26 de maig però, seria un error pensar que aquests resultats es poden repetir. Certament defineixen una tendència que marcarà el cicle electoral en el qual acabem d’entrar, però mentre que en els eleccions europees si que es pot seguir la tendència, les eleccions municipals poden dibuixar un escenari molt diferent. Sembla clar que hi haurà un cert augment dels partits guanyadors en les eleccions generals, sobretot en aquells municipis amb un major nombre d’habitants, on el factor llista i candidat perd força en favor del partit, i al revés en el cas dels municipis més petits on, donada també la quantitat d’independents en les llistes, la importància resideix en cada opció política i individual de cada municipi.
Indistintament, aquest cicle electoral marcarà una nova onada de polítiques arreu, però caldrà esperar als resultats de les municipals per veure com es defineix el mapa polític, en qui recau el poder municipal i, sobretot, veure si els resultats fan que ERC decideixi buscar un trencament en el govern català per forçar unes eleccions catalanes a la tardor en cas que els resultats els dibuixin un augment que els pugui donar la presidència de la Generalitat.
El més calent està a l’aigüera i el futur polític de Catalunya segueix a l’aire. No queda gaire per veure com aquest cicle electoral marca el futur polític de Catalunya.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin