Per: Rosa Camprubí.
Llegeixo al diari Regió7 del diumenge dia 13 de setembre l’entrevista al responsable de la Federació d’Autoescoles de Barcelona a la regió central i director d’autoescola, en Francesc Gallego Obiols, la seva frase destacada “Em sap greu veure alumnes conduir irresponsablement”, i us preguntareu per què em criden l’atenció aquestes paraules que estaríem d’acord que són força òbvies i previsibles.
Doncs perquè últimament, no sé si només és una percepció meva, però tinc la impressió que hi torna a haver molta gent, entre ells força joves, que circulen amb potents vehicles a velocitats exagerades, quan semblava que en els últims anys havien disminuït una mica aquestes males pràctiques.
Però no només per això, sinó pels fets que havia patit en pròpia persona just dues nits abans.
Eren aproximadament les dotze de la nit del divendres 11 de setembre, que parada en un semàfor de la carretera de Vic de Manresa, a l’alçada del carrer Sant Cristòfol, quan encara no havia arrencat al posar-se verd, un vehicle em va envestir donant-me un fort cop al darrere. No sé si anava despistat o bé va calcular malament les distàncies, o va pensar que jo ja hauria arrencat, el que si sé, és que després de l’ensurt inicial, posar els quatre intermitents, plegar les ulleres de terra, i veure on ens podíem arrambar per calibrar els danys, el cotxe en qüestió ja havia tornat a arrencar i a una velocitat totalment prohibida dins la ciutat ja gairebé passava a l’alçada del Pont de Ferro sense que ni jo ni el meu acompanyant poguéssim veure quin vehicle era, ni la matricula i per suposat qui el conduïa.
D’entrada, no va semblar que hagués passat res, però l’endemà amb claror de dia, ens vam adonar que tenia el para-xocs completament esquerdat i havia perdut la planxa protectora del pany del portamaletes.
I si bé en un cotxe com el meu, que ja té alguns anys, uns desperfectes com aquests no saben tan de greu com en altres, i a la companyia asseguradora no li hagués costat gaires diners la reparació, com podeu suposar no és aquest el tema. Encara no em sé avenir que el desaprensiu/va marxés sense comprovar si estàvem bé i que no havíem patit cap dany físic més enllà d’un ensurt.
Ja sabem que conduint tenim a les mans una màquina perillosa i tots podem tenir un mal dia al volant, però això va molt més enllà fins i tot de la irresponsabilitat de que parlava abans. No sé quins motius pot tenir un conductor/a per abandonar el lloc de l’accident sense aturar-se, però me’ls puc imaginar, i fan por.
