Marina Romero, guanya el premi Maria Antònia Figuerola 2018

Redacció 14 de maig de 2018

1449 Views

La historiadora i escriptora santfruitosenca Marina Romero ha guanyat el Premi Antònia Figuerola 2018, que convoca la Fundació Pedagògica El Brot de Sant Joan Despi, per un treball de recerca històrico-geogràfica de Catalunya amb aplicació didàctica al món educatiu de primària, secundària i batxillerat. Els destinataris són alumnes de pedagogia, magisteri, antropologia, geografia, història i història de l’art.
Per conèixer una mica més aquesta jove historiadora, hem parlat amb ella, sobre el seu treball i projectes.

Què vas estudiar?
La carrera d’Història. Des de l’any passat que sóc Graduada en Història i vaig realitzar el Màster de Formació de Professorat de Secundària, per poder ser algun dia professora de Ciències Socials als Instituts de Batxillerat.

Com fou que participessis en aquest concurs?
Quan feia quart, la meva tutora del final de grau, em va dir que em podia presentar a aquest premi, perquè un treball meu, estava molt bé. Però jo aleshores no em vaig atrevir perquè no tenia prou nocions de pedagogia per completar bé el treball. La gent es pensa que tothom pot fer docència, que pot fer educació sense haver-ne estudiat. Jo pensava que abans havia de formar-me i adquirir més coneixements.

I aquest any et vas decidir…
Acabada la meva formació en Pedagogia, vaig decidir presentar-me, fent una adaptació del meu estudi del darrer curs d’història, adreçat als alumnes de tercer d’Eso.

De què tracta?
És un treball sobre les remeieres i trementinaires catalanes –Història de la medicina natural al llarg de l’època moderna-. Que pràcticament explico des de l’edat antiga fins avui en dia.

Com et vas documentar?
Amb estudis, principalment de processos de bruixeria, ja que moltes vegades, sense ser-ho s’ha relacionat les trementinaires amb les bruixes, i foren jutjades com a tals.
També, per trobar informació sobre aquestes dones, que han quedat molt anònimes i no surten a la història, a més a més dels processos de bruixeria, hi ha uns llibres que es titulen: “Libros de mujeres i para mujeres”.

Sempre són dones, no hi ha homes?
No tothom es podia permetre consultar un metge, i per això les dones tenien un mínim de coneixement dels remeis naturals. Algunes més coneixedores de la matèria, s’hi dedicaven professionalment. Era un ofici que feien les dones, i molt pocs homes. Podem dir que els homes estudiaven la medicina oficial i eren els metges.

També en els convents….
Sí, perquè en els monestirs els monjos cultivaven les plantes i feien remeis i licors. De totes maneres les dones sempre s’han hagut d’encarregar de les coses que semblen menys importants.
Contenta amb el premi, oi?
Sí molt. Perquè és un concurs molt exigent, hi hagut anys que si el jurat ha cregut que no hi havia bon nivell dels treballs, l’han declarat desert. La presidenta em va felicitar dient que era un bon treball, i que el jurat me l’havia atorgat per unanimitat. Em va dir que intentarien publicar-lo, de seguida que la Fundació hi pogués destinar diners.

La Marina (segona per l’esquerra a la foto) creu que la història ha de servir també per parlar de persones normals i principalment dels infants, que moltes vegades queden fora dels llibres d’Història. “Són els grans marginats, i crec que els reis i les grans gestes ja són estudiats per molta gent.” Per això està satisfeta dels seu treball que recorda persones anònimes, però que han estat decisives.

Jaume Grandia