0 Shares 641 Views

L’Onze de Setembre

22 de setembre de 2019
641 Views

Quan aquest escrit surti a la llum ja haurem fet el recompte dels assistents a la Diada entre els quals jo hi hauré sumat.

Per mi haurà estat igual d’important ser-hi que en les edicions anteriors i penso que cada any creix en importància; el que l’haurà fet diferent és que s’haurà celebrat tots pendents de la sentència als presos.

Aquesta gran (i avui dimarts no ho dubto gens) mobilització que hi ha hagut no haurà condicionat la sentencia als presos i no haurà tingut una influencia en el seu contingut però si que haurà servit d´altaveu perque el món sàpiga que els nostres líders polítics i dirigents socials estàn a la presó o son a l’exili… i és que és una brutalitat saber que dia que passa ells el romanen entre reixes o bé lluny de casa.

Haurà calgut demostrar a l’opinió pública europea i mundial que estem units i explicar com actua l´estat espanyol.

Un estat espanyol que preveu gastar 800.000 euros en condecoracions concedides per Felip VI i Borrell… quin significat, quina explicació tenen?… qui n’ës mereixedora?… a les notícies de TV3 del migdia he vist com els jutges en porten d’enganxades al cos com si fóssin sengles tatuatges (així els les clavéssin a la pell… i ben endins… ja, ja, ja) i caminen amb el cap ben alt… ben altius; com si fóssin d’una raça superior… però no diuen que tots som iguals… davant la llei?… quina llei?… la quina fa que unes persones romanguin empresonades per un suposat crim a no sé quina Constitució que quan els convé se la passen pel folre.

Em vull oblidar d’aquest estat escanyol que no ens vol però que no ens deixa volar per parlar-vos de l’esforç, de la constància, de la perseverança, de la paciència… del que costa assolir els objectius que ens hem marcat i del camí que hem de seguir per assolir-los, del que res no és fàcil, que ens hem d’aixecar quan caiem, que a vegades es guanya i que sempre s’aprèn, que cada dia surt el sol, que avui pot ser l’últim dia, que només existeix l’avui, l’ara… tot aquest escrit quan l’haureu llegit (si hi ha algú que ho fa) ja serà part del passat… haureu hagut d’invertir el vostre preuat temps resseguint totes aquestes ratlles; que tant de bo hagin estat motiu de reflexió, de comentari, d’opinió (que cadascú té la seva… com el cul… que cadascú té el seu).

Francesc Gannau

Imatge: ara.cat

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com