0 Shares 659 Views

Lluís Calderer.         EL RIN A BASILEA

25 de maig de 2021
659 Views
Per Francesc Canellas – poema d’en Lluís Calderer – Fotografia: Salvador Redó (Regió 7)

Lluís Calderer 

Lluís Calderer ha sigut durant els últims cinquanta anys un del referents culturals més importants de Manresa i el Bages. El seu traspàs el setembre passat deixa un buit molt difícil de cobrir.

El passat cap de setmana s’han debatut a la Plana de l’Om uns col·loquis on s’han posat de manifest les diferents accions culturals en què va col·laborar molt intensament: revista Faig, Art Viu, Cine-Club, estudis literaris, narrativa, poesia…

Veiem avui un dels seu poemes.                                 

                                       EL RIN A BASILEA 

Plàcid i dolç com el son d’un albat
fistoneja la tarda. Àvid mirall
vol per tot joc la vastitud d’un vol.

Dibuixa sota els ponts, claror subtil,
presagis del bon temps que a poc a poc
s’atansa. Ample alenar del món!

Un home dolç escampa pa als coloms.
Amb gràcia serpentina els nens destrenen
i trenen jocs. No hi ha neguit ni por.

Una noia que seu a la barana
mira molt lluny; i tira el cap enrere
i lliura tots els seus cabells al riu.

I quan l’aire modula la cançó
un gong remot, tirà del temps, fereix
el bressoleig del somni llarg de l’aigua.

                                   Lluís Calderer

 

Ens podem imaginar el moment. El poeta passejant per Basilea (alguna relació hi ha d’haver entre el  títol i el poema) arriba a un pont sobre el Rin. És a la tarda. Una tarda dolça, tranquil.la, plàcida, plena d’ornaments florals (fistoneja la tarda); tot és con un mirall que reflecteix el que veu.

L’hivern es va allunyant (presagis del bon temps) i, en aquest marc de postal sorgeix la figura humana que fa augmentar aquesta sensació: l’home que dona de menjar als coloms, els nens que juguen inventant-se jocs nous, la noia que seu a la barana i té la mirada lluny, qui sap a on… I quan tot el món respira pau, amb una música de somni, que potser només el poeta capta, un soroll llunyà ens torna a la realitat; l’encant s’ha acabat (gong remot). El somni ha quedat ferit en el petit moviment de l’aigua. La vida, de vegades, també mor d’una manera sobtada.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Ara que ja s’acaba batxillerat…
60 views
60 views

Ara que ja s’acaba batxillerat…

Institut Gerbert d’Aurillac - 22 de maig de 2024
L’atenció personal, una espècie en vies d’extinció?
46 views
46 views
DAKAR 2025 Direcció a SHUBAYTAH
96 views
96 views

DAKAR 2025 Direcció a SHUBAYTAH

Redacció - 20 de maig de 2024
“Albiol encerta”
73 views
73 views

“Albiol encerta”

Narcís Lupón - 20 de maig de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com