Llibertat d’expressió

Redacció 28 de juny de 2021

395 Views

Per: Francesc Gannau

Tot just acabo de començar a escriure la meva “Opinió de sobretaula” que un conegut de BERGA m’envia una noticia que no per esperada no em sorprèn: Desfeta estrepitosa d’ESPANYA: el Consell d’Europa exigeix la llibertat dels presos, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió.

Què trigarà l’estat espanyol a fer cas omís (com si aquest clatellot no fós per a ells) a aquest informe?. De fet avui en SÁNCHEZ actuava al LICEU representant una comèdia que ja fa molts anys que es va estrenar: l´INDULT, que és una gràcia especial per la qual hom perdona algú de tota o part de la pena a què havia estat condemnat i amb molts matisos….reversible….no és per tothom….

Avui us volia parlar de la Llibertat d’Expressió i de la seva icona (la màscara amb la boca barrada) que vam plantar a la Plaça de Sant Domènec el març de 1.978…els càntics d´aquella època eren: LLIBERTAT, AMNISTIA i ESTATUT D’AUTONOMIA (els recordeu?); al cap de més de 40 anys, de LLIBERTAT no en tenim ni gota, l’AMNISTIA (Perdó general o bé acte del poder sobirà atorgant l’oblit o el perdó general de tota una categoría de delictes) l’han aparcada i l´ESTATUT d’AUTONOSUYA, després de les retallades, no té cap funció. Aquella manifestació fou contra el Consell de Guerra als JOGLARS per injúries contra l’exèrcit per l’obra “La TORNA” i a MANRESA vam tenir l’oportunitat de veure-la (hi vaig anar amb la ROSA de Cordells….com diría en GALDRIC –el nostre estimat ninotaire-) i al cap de pocs dies la van prohibir i la censura va comportar l’empresonament immediat del seu director, l’ALBERT BOADELLA (un noi que es va canviar l’americana com un mitjó i que hores d’ara passeja el seu escanyolisme pels madriles) i el processament per un tribunal militar de tots els integrants de la companyia. L’opinió pública contemplava amb alarma que les recents conquestes en el terreny de les llibertats polítiques –encarnades l’octubre del 1.977 pels Pactes de la Moncloa i la Llei d’Amnistia- no haguessin pogut impedir l’atac al dret d’expressió. Un altre motiu de preocupació era la ingerència de la justicia militar en els afers civils però fou la fuga d’en BOADELLA el que precipità l’onada de solidaritat arreu de l’estat i a MANRESA la manifestació va arribar fins la plaça Sant Domènec on alguns dels convocants, que lluïem pancartes reivindicatives, ens vam asseure i encadenar al mobiliari urbà, davant de la mirada atenta (només) dels llavors “GRISOS”. Tot i això l’acte va transcórrer sense incidents ni afectació en el trànsit. Les mobilitzacions no van poder impedir que els quatre membres de la Companyia que no s’havien pogut refugiar a l’estranger acabessin passant gairebé un any a la presó……………………han passat més de 40 anys!!!!!!!!!!