Lire Barcelone de David Clusellas ressalta per la crítica literària

Redacció
Lectura de 3 min
Per: Jaume Grandia.-

En el  núm. 1.507 del Montpeità, del 26 de juny passat, es comentava l’aparició del llibre Lire Barcelone. Promenade littéraire dans la capitale catalane obra del periodista i escriptor David Clusellas i Codina, nascut a Avinyó i santfruitosenc d’adopció. Aquest llibre ha estat publicat en francès per l’editorial nord-catalana Edicions Trabucaire.

- Anunci patrocinat -

El període que s’hi descriu s’estén des de la vigília del Fòrum Universal de les Cultures fins a la Barcelona dels indignats i les grans manifestacions independentistes. Clusellas tria sis novel·les, dues per cada un dels tres idiomes: català, castellà i francès:

A la ciutat en obres (2002), de Mercè Ibarz.

L’altra, (2014), de Marta Rojals.

El secreto de la modelo extraviada (2015), d’Eduardo Mendoza.

Hoy he conocido a alguien (2008), de Milena Busquets.

Rue des Voleurs (Carrer Robadors, 2012), del francès Mathias Énard.

Barcelona! (2015), del belga Grégoire Polet.

Ara, el periodista Carles Geli ha publicat una crítica de Lire Barcelone en el suplement literari d’El País-cat, (11-11-20) amb el títol Barcelona, el desencant literari. La veu crítica amb la situació social i amb la suposada modernitat de la capital catalana creix en la ficció de l’inici de segle XXI

Geli comenta:

“El seu passeig historicoliterari per la capital catalana pretén fixar quan i com la literatura ha passat de reflectir l’eufòria col·lectiva de la Barcelona olímpica a mostrar, en la mateixa proporció, el desencant ciutadà, a denunciar des de l’estètica realista les injustícies socials, una imatge més crítica d’una ciutat que s’enrosca en ella mateixa per convertir-se en producte de luxe, víctima en part del seu propi èxit, cosa impensable pocs anys abans”.

I acaba el seu article:

“Potser resulta, però, que qüestionar valors estètics i morals i viure una situació de crisi constant, entre la recerca de la innovació (el Mobile World Congress fent de succedani de les exposicions de 1888 i 1929) i el turisme de masses, representen l’única modernitat possible avui, sembla apuntar Clusellas. Barcelona, així, estaria on ha estat sempre, també en la literatura”.

Comparteix aquest article
Deixar un comentari

Segueix-nos

En paper i/o en digital
Escull el format que més t'agradi