0 Shares 92 Views

Les tres pedres

16 d'octubre de 2021
92 Views
Per: Imma Nadal

 

El recorregut per la vida l’hem de fer sols. A vegades la soledat ens provoca manca de confiança  i tendim a abandonar el camí. Hi ha tres virtuts humanes que ens poden ajudar: la fe en el que fem, l’esperança en el futur i la generositat com a actitud vital.

Fa anys vaig llegir un conte que aquests dies he retrobat i que resumit diu així:

Diuen que el primer àrab que va creuar el desert es va trobar al costat d’una cova amb un ancià d’aspecte venerable que li va preguntar:

– Jove, ¿A on vas? “ Vull creuar el desert” va respondre el jove.

L’ancià va quedar pensatiu un moment i va afegir.

– Per creuar el desert et faran falta aquestes tres pedres: aquest topazi és la fe, groc com les sorres de desert, aquesta maragda és l’esperança, verd com les fulles de les palmeres, i aquest robí, és la caritat, vermell com el sol de ponent. Camina sempre cap al sud i trobaràs l’oasi de Náscara, on viuràs feliç. Però no perdis cap de les pedres, si no, no arribaràs a la teva destinació.

El jove es va posar en camí i va recórrer milers i milers de llegües a través de les dunes groguenques sobre el seu camell. Però un dia li va venir un dubte:

– ¿No m’haurà enganyat l’ancià? I si no existís l’oasi que em va prometre i el desert no tingués fi?.

Ja anava a tornar enrere quan va sentir que alguna cosa se li havia caigut a la sorra. Era el topazi. El jove es va ajupir per agafar-lo i va pensar:

– No, no. He de confiar en la promesa de l’ancià. Seguiré el meu Camí.

Van passar molts dies. El sol, el vent, el fred de la nit l’anaven esgotant. Les seves forces defallien i ni una palmera ni una font es veien a l’horitzó. Ja anava a deixar-se caure del camell per esperar la mort sota la seva ombra, quan va sentir que li queia alguna cosa a la sorra. Era la maragda. El jove es va ajupir a recollir-la i es va dir:

He de ser fort, potser, una mica més enllà trobaré l’oasi. Si no segueixo, moriré sens dubte. Mentre tingui un alè de vida seguiré.

El jove va seguir  el camí, quan va trobar un petit toll d’aigua al costat d’una palmera. Ja anava a llançar-se sobre el toll, quan va veure els ulls del seu camell suplicants i tendres com els d’un home demanant l’aigua. Llavors va pensar que hauria de tenir pietat de l’animal que l’havia portat, ja que ell encara podia resistir, i va deixar que begués primer uns pocs glops.

La sorpresa va ser que el camell va caure mort als seus peus. L’aigua estava contaminada!  El jove va notar que li queia el robí i el va recollir, donant gràcies a el cel per no haver begut de l’aigua dolenta.

I a l’alçar la vista, va veure a la llunyania unes palmeres. Era l’oasi de Náscara. A l’arribar, va trobar una font neta i  l’ancià de la cova que li va somriure.

– Has arribat al teu destí ja que has conservat les tres pedres precioses. La fe, l’esperança i la caritat. Guarda-les sempre amb tu i mai et perdràs.

 

 

 

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com