Al setembre vam començar un nou curs. Durant aquests dos mesos de viatge hem viscut moments de tota mena: alegria i rialles dels infants que ja ens coneixien del curs passat i plors i angoixes dels nens/es nouvinguts. Però amb una actitud acollidora i positiva per part de les mestres, amb empatia, paciència, afecte i calidesa, amb serenitat i seguretat, una comunicació sincera i estreta amb les famílies i respectant els ritmes i les emocions de tots plegats, hem superat les setmanes més delicades i sensibles del curs.
Enguany, l’Eix Pedagògic del curs està relacionat amb el conte d’ “El lleó vergonyós i els seus amics”, del Pot Petit.
El punt clau d’aquest conte són les emocions. A través de la història del lleó vergonyós fem un recorregut per les emocions bàsiques. Ens endinsem en un viatge trepidant, en el qual el lleó es fa amic del tigre, el cavall, l’hipopòtam i el gall. Tots plegats experimenten emocions com la por (del tigre), la ràbia (del cavall), la tristesa (de l’hipopòtam), l’alegria (del gall) i la vergonya (del propi lleó), acceptant-les, compartint-les i sobretot ajudant-se els uns als altres quan les emocions són difícils de gestionar.
Els personatges i les històries d’aquest conte connecten directament amb les diverses emocions i sentiments, molt presents en el dia a dia dels infants.
Aquesta connexió permet que els nens i nenes s’hi sentin identificats, cosa que els ajuda a conèixer-les i a comprendre-les millor i, de mica en mica, comprendre també les dels seus companys/es i de les persones que els envolten.
És un recurs més d’aula que ajuda a l’infant a anar identificant allò que sent, poder-ho expressar i, si és una emoció negativa o desagradable, mica en mica poder-la transformar per sentir-se millor.
Resumint, amb un bon acompanyament en les emocions que viuen diàriament els nostres infants, els ajudarem a crear un entorn de benestar que els permetrà viure, expressar-se, jugar, actuar, crear i relacionar-se amb els seus companys/es, de manera respectuosa i cada cop més autònoma i segura.
“Educar és saber interpretar les emocions, respondre la mirada dels nens/es”
Joel Artigas
