0 Shares 531 Views

Les “Hermanes”

2 de setembre de 2017
531 Views

S’ha de tenir una edat per recordar qui eren la germana Cinta o la germana Antònia. Les ‘hermanes’, en dèiem aleshores. Com tot, després es va normalitzar. Afortunadament, i ja en dèiem les Monges. I fins ara. Llegeixo als diaris de casa que l’Ajuntament de Sant Fruitós comprarà l’antiga llar d’infants agrat Cor de Jesús. Crec que, així d’entrada, és una bona idea. L’han encertat.

En tinc un doble record de les ‘hermanes’. Primer com a alumne a la llar d’infants. Més que ensenyar-nos, que ho pretenien i segur que se’n van sortir prou bé en algunes coses, ens cuidaven. Després, ja al col·legi públic del poble, que en aquella època i a to amb allò de les ‘hermanes’ en dèiem els ‘nacionals’, el record ve de quan havia d’anar a buscar al germà petit.

Deu ser coses de l’edat però en el moment que vaig llegir la notícia em van venir al cap moltes imatges de l’època. A baix, a la planta baixa, ens hi estàvem els nens i nenes petits. Al pis de dalt, on pràcticament mai no hi pujàvem, les nenes grans que hi estudiaven. L’hermana Antònia es feia càrrec dels més petits. L’hermana Cinta dels ja una mica més grandets. Al darrera, un pati immens on hi jugàvem ja no recordo a què. El que deia, coses de l’edat.

La majoria de records són agradables, d’aquells que et fan dibuixar un somriure a la cara. D’altres no tant, però ja no tenen importància. Les ‘hermanes’ eren bona gent, però deixaven anar força clatellots i calbots amb molta facilitat. Si ho comentaves a casa et deien que segur que havies fet alguna cosa malament i que t’ho mereixies. Eren altres èpoques.

Com diu l’alcalde de Sant Fruitós, Joan Carles Batanés, en un reportatge que firma la Noemí Badrenas a El Punt Avui, és un edifici amb una important càrrega sentimental i històrica pel poble. Sense cap mena de dubte. Per això va ser un encert que els usos educatius que ha tingut sempre perdurin. Primer amb l’escola de música i acollint diverses entitats. I a partir d’ara, quan ja sigui municipal del tot, amb altres activitats culturals. És el seu destí. Dóna joc i permet mantenir el fil de la història de Sant Fruitós i dels nens i nenes que es van estar i es continuen estant entre les seves quatre parets. Dit d’una altre manera. Hagués pogut ser un edifici abandonat, deteriorat i finalment aterrat, com tants altres. El destí li ha estat favorable. Té futur, i per això l’esmentada càrrega sentimental i històrica es manté viva. Per sort.

Jordi Morros

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Protegir l’Agulla a fi de bé
28 views
28 views

Protegir l’Agulla a fi de bé

Redacció - 2 de desembre de 2021
Per què als Estats Units no fan servir WhatsApp?
36 views
36 views

Per què als Estats Units no fan servir WhatsApp?

Redacció - 2 de desembre de 2021
Trobada d’exalumnes de ballet de l’escola Paidos
101 views
101 views
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com