0 Shares 259 Views

Les dues Catalunyes?

23 juny, 2018
259 Views

Tinc un company a la feina que viu a l’àrea metropolitana de Barcelona. La seva família va emigrar d’Andalusia, com moltes d’altres, als anys 50 i 60, i tot i que ell ja va néixer a Catalunya, es mou en un entorn bàsicament castellanoparlant. Ell és un amant de les activitats a la natura i fa pocs dies va anar d’excursió amb tota la família al Berguedà. Van fer la via verda de Pedret i després van visitar Berga en uns dies en què la ciutat s’estava preparant per celebrar la Patum. La impressió que va tenir del que va veure pels carrers de Berga fou que aquella era una altra Catalunya, que la gent de l’entorn on ell i la seva família viuen i la de la Catalunya interior no tenien res a veure, que hi ha dues Catalunyes ben diferents.

Jo reflexionava sobre això que em va dir i crec que de Catalunya només n’hi ha una, que el que hi ha de diferent són els entorns on ens movem. Dels emigrants que van arribar a Catalunya ja fa molts anys, avui alguns són independentistes i altres no. El per què la majoria dels que viuen a pobles de la Catalunya interior es van integrar més fàcilment a la cultura i la manera de fer a Catalunya s’explica pel fet que la gent que els va acollir eren, en la seva majoria catalans, i per regla general els va tractar com un més del poble, en canvi els que van arribar a Barcelona i a les ciutats de la rodalia, van viure i treballar envoltats d’emigrants i en molts casos encara avui es mouen en un entorn on la seva cultura ha prevalgut per sobre de la catalana i no han tingut l’oportunitat de conviure amb la gent del país que els ha acollit.

Ell em deia que si en el “procés” que estem vivint no es te en compte l’opinió de tota aquesta gent, que és molta, la problemàtica actual no es resoldrà. Que els que se senten catalans i espanyols tenen la clau de volta de com s’acabarà resolent la lluita pel dret a l’autodeterminació de Catalunya, i que ara no se senten ben informats ni per la premsa estatal ni per la catalana, que totes porten l’aigua al seu molí i no son objectives.
A aquests catalans que també se senten espanyols ens cal explicar-los i argumentar que l’autogovern és la millor manera de fer avançar el país per tal que no hi estiguin en contra, que la seva cultura i l’arrelament amb les famílies que encara tenen als seus llocs d’origen no en sortiran perjudicades, que no han de témer ni fer cas a les informacions amb què els bombardegen els mitjans de comunicació estatals, i ho hem de fer amb arguments clars i entenedors. Jo diria que són un 35% de la població de Catalunya, són aquells que en les darreres eleccions van votar a partits unionistes o no van votar. A ells cal adreçar-nos per tal d’incrementar la base social favorable al dret a decidir i al canvi de l’actual situació política tant de Catalunya com d’Espanya. Hi ha també un col·lectiu important de gent que viu a Catalunya que se sent únicament espanyol i que no vol ni sentir a parlar de la possibilitat que Catalunya sigui independent o que l’Estat espanyol sigui federal, són els que diuen que Espanya és una única nació i no accepten l’existència de les nacions catalana i basca. Amb aquest grup que pot ser un 15% de la població, poca cosa hi podrem fer i caldrà únicament no caure en les seves provocacions que poden acabar en violència.
Les dues Catalunyes?

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com