Les amanides

Redacció 10 de novembre de 2021

874 Views

Per: Miquel Puig Soler Foto: Istock

Qui tingui el compromís de cuinar o que li agradi fer-ho per afició, en dia d’avui, tant per la varietat de productes que disposem en qualsevol època de l’any com per la diversitat d’aparells moderns que simplifiquen molt la feina a l’hora de posar-se davant dels fogons, pot ser una tasca molt agradable i enriquidora. Si hem de cuinar cada dia, cal intentar fer-ho amb entusiasme i il·lusió —i guanyarem tots. No ha de ser una funció pesada ni monòtona. Si et satisfà cuinar per als de casa, tots fruiran del teu esforç i del teu art per complaure’ls.
Amb una mica d’imaginació podem ser capaços de fer una cuina variada i saborosa que agradi a tots els que ens acompanyen a taula. Hi ha algunes preparacions culinàries que hem de tenir en compte constantment. Parlo de les amanides — que en qualsevol moment són la solució a l’hora de confeccionar el teu menú. Pot ser que un dels problemes que tenen les amanides és que, en general, han caigut en una rutina en fer servir cada dos per tres els mateixos ingredients, la forma d’amaniment, i les seves presentacions més o menys similars. Els humans, no ens enganyem, volem una variació en allò que ens agrada, sobretot a l’hora de menjar; si pot ser, que ens sorprenguin cada dia sobretot i en aquells plats que, com l’amanida, ho permeten. Sovint a casa o en els restaurants, solen pecar d’avorrides i mancades d’originalitat.
Cal tenir alternatives. Sense haver de canviar de cap a peus l’amanida que estàs acostumat a preparar, pots introduir-hi alguns canvis que faran que el teu plat sigui completament diferent de presentació i gust. Disposem d’una gran varietat de vinagres, olis, productes que abans ni coneixíem. Tomàquet xerri, ruca, brots d’espinacs, gèrmens petitíssims, escarola fina, endívies, enciams de colors, de sucre; també d’una bona varietat de fruites exòtiques, alvocats, papaia, magrana…, que barrejades al plat li donen una frescor i gust extraordinari. Així i tot, els canvis han de ser reflexionats —amb atenció…, no de qualsevol manera. Hi ha productes que no lliguen gens ni mica.
Una bona opció passa per plantejar-se quin amaniment ens convé. Tipus d’oli, vinagre, afegir-hi herbes aromàtiques —menta, orenga, marduix, api, un toc de mel, també li va bé, jugar amb espècies, curri, mostassa… Al vostre gust i intenció. En la presentació podeu optar segons l’amanida, en una safata gran per distribuir tots els elements d’una manera harmònica i curosa o bé remenar-ho tot i dur-ho en un bol. Suposo que intuïu la possibilitat de petits canvis que us proposo a l’hora de preparar una senzilla amanida, però creieu-me, són poderosos, convenients i imprescindibles per garantir que els comensals s’asseguin a taula amb il·lusió i ganes de passar-ho bé. Us suggereixo un parell d’amanides força interessants per si les voleu tastar.

Recepta – Amanida de rovellons amb nous i raïm.

Enguany que sembla ser un bon any de bolets, és interessant que tasteu aquesta recepta. Més o menys per sis persones necessitareu una escarola, tres talls de cansalada virada tallada fina, tres-cents grams de bolets nets i tallats a làmines, 50 grams de nous, 20 grans grossos de raïm, oli d’oliva, mitja copa de moscatell, vinagre de xerès, sal i pebre negre. En una paella feu sofregir la cansalada. Un pic, roseta, hi poseu els bolets un parell de minuts, salpebreu, i hi poseu el moscatell. Quan comenci a bullir, aparteu del foc i deixeu refredar. Un pic fred, ho poseu damunt l’escarola neta i ben escorreguda junt amb les nous i els grans de raïm partits per la meitat sense les llavors. Amaniu-ho amb abundant oli d’oliva i el vinagre. A falta de rovellons ho podeu fer amb qualsevol mena de bolet.
Amanida d’endívies i espàrrecs verds, amb anxoves.
Renteu les endívies, les escorreu i les poseu en una safata fulla per fulla. Peleu els espàrrecs i els bulliu cinc minuts amb aigua i sal. Un cop cuits els poseu en un bol amb aigua freda i gel. Els escorreu i els col·loqueu alternats amb les endívies. Decoreu el plat amb les anxoves, tomàquet xerri partit per la meitat, pebrot vermell tallat a tires ben fines i un bon grapat d’olives negres. Poseu en un pot de vidre net, pebre blanc, una cullerada de mostassa, un gra d’all picat, tres anxoves tallades fines, un raig de vinagre estil Mòdena i oli d’oliva. Tapeu i ho barregeu vigorosament. Amaniu el plat.