L’àngel ja vola

Per: Francesc Gannau

Era el dia 21 quan escrivia la meva “Opinió de sobretaula” i us parlava del nostre ÀNGEL i avui, dia 17, em toca tornar-hi però amb l’absència física de la mare. Els Reis Mags de camí cap a les cavalcades la tenien com a fanalet tot il·luminant-los el camí… se’n va anar abraçada al coll del pare aquest dia 5 de gener després de fer una última mirada al seu mar, als vaixells que el solquen, al sol que la il·luminava.
El pare em va trucar a quarts de dues del migdia quan un ofec la va fer desmaiar i malauradament ja no es va despertar; tot i que el seu cor encara bategava… quan vam arribar a l’hospital del Vendrell el metge que ja l’havia atès el dia 8 (el dia de la IMMACULADA CONCEPCIÓ) ens va explicar que un cos que té un cervell sense activitat neuronal no es pot mantenir viu gràcies a la respiració assistida i ens va demanar si la podia desintubar i li vam donar el nostre assentiment… li vam agafar la mà i el braç (un a cada costat) i vam sentir com el seu cor es va anar apagant molt a poc a poc fins que va deixar de bategar… al cap d’una estona li van fer un electrocardiograma per donar fe de la seva mort terrenal; abans el metge ja ens havia demanat el seu DNI per preparar el certificat de defunció… quins moments tan terribles, però també de molta pau… la mare ja no pateix… quan escric aquestes ratlles em ve l’ofec i dono gràcies per haver pogut estar prop d’ella i del pare en uns moments de tanta intensitat emocional.
El dia abans la NURI i jo hi havíem baixat (a la platja) per compartir el sopar i a l’hora d’anar-nos-en la mare va semblar que, amb les seves abraçades, es volgués acomiadar de nosaltres… i així va ser.
Amb el certificat a la mà calia organitzar la repatriació del seu cos i com que pel fet de pertànyer a l’Associació Parroquial Funerària de Sant Fruitós de Bages comptàvem que ja teníem tots els costos coberts, a l’hora de contactar amb una funerària forana pel fet d’haver exhalat l’últim sospir al Vendrell vam tenir la sorpresa de què no… no estava tot inclòs… i us ho explico així perquè això també forma part d’aquest instant, l’instant de la mort, de l’absència física d’un ésser molt estimat i de fet no estava tot inclòs, ja que s’havia de triar el taüt (un d’ecològic) i sufragar els costos del transport fins al tanatori de Manresa i del conjunt de tècniques de conservació i agençament del cos… i també de la seva incineració… per sort la funerària de Manresa ens va fer un descompte i ens va regalar més recordatoris… el dia de l’ofici vam fer curt.
Mare, el teu cos ja no roman entre nosaltres, però si el teu esperit, el teu somriure, la teva fortalesa… tothom et recorda i et recordarà per sempre més i et mantindrem viva amb i en nosaltres.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin