Laia Fàbregas, escriptora

Per: Jaume Grandia. / Fotos: sunsi Albets.

Laia Fàbregas és una escriptora, que va néixer a Barcelona (1973) i després de residir uns anys a Holanda, fixà la seva residència a Sant Fruitós.

Ha escrit:

-2008-. En neerlandès “La nena dels 9 dits”. Obra traduïda al català, castellà, francès, italià, danès, noruec i turc.
-2010- “La llista”, en neerlandès, català, castellà, i francès
-2013- “Dies del cel groc”, que es va publicar en català i neerlandès.
I ara ha sortit la seva quarta novel·la “No escriuré la teva història”.

Per conèixer una mica més les activitats de Laia Fàbregas, hem parlat amb ella pels lectors del nostre setmanari.

Laia Fabregas Foto: Sunsi Albets

– Per què tant temps sense publicar cap novel·la?

– He estat treballant en aquesta obra, però també he tingut els nens, i tinc la meva feina professional al “Laboratori de Lletres” de Barcelona.

– Va triar com escenari d’aquesta novel·la el llac californià “Salton Sea”, per què?

– A vegades veus una cosa o et fixes en una situació i sents la curiositat de saber què ha passat, i a mi em va interessar el que succeïa en el llac Salton, creat a primers del passat segle, per un error d’enginyeria. A partir d’aquí vaig començar a escriure aquesta obra.

– Es va traslladar a Califòrnia per documentar-se?

– No. Tot ho he investigat des d’aquí. Coneixia una mica el país, perquè quan tenia 18 anys vaig viure 6 mesos a Califòrnia, però el llac, no l’havia visitat. M’interessava la seva història, un lloc que havia estat un gran atractiu turístic i ara per diferents raons pateix un declivi.

– Diu que hi ha dues formes d’escriure: intuïtiva i racional. Aquesta obra a quina correspon?

– Totes les novel·les que escric les començo d’una forma intuïtiva, i encara que al final queda tot lligat i hom pot creure que ja estava pensat des del començament, perquè jo ja sabia on volia anar, la realitat no és així. He desenvolupat l’argument a mesura que escrivia. És la manera que a mi em funciona.

– Ha estat influenciada per algun autor nord-americà?

No. Encara que quan vaig començar a escriure deia que m’agradava Paul Auster, però ara fa molt temps que no he llegit res seu. No sé si hi pot haver algun referent, però darrerament he llegit poques novel·les nord-americanes. La història que narro no ha d’esser obligatòriament americana. El que viuen els personatges pot succeir a qualsevol lloc, és clar que les referències històriques que he anat trobant són de Califòrnia.

– I haver-hi residit mig any allà, també ajuda…

– Sí. Tens més informació.

– Fa uns anys va començar un “blog” amb articles sobre dos temes ben diferents: l’escriptura i les pèrdues gestacionals. Després ho va deixar, per què?

– Vaig començar molt forta, publicant cada article en quatre idiomes: català, castellà, anglès i neerlandès. Però no vaig poder seguir el ritme, i ara, en general, els “blogs”, han estat substituïts pel “twitters”, amb escrits més curts.

– Què és el Laboratori de Lletres?

– És una escola d’escriptura a Barcelona, on des del 2012 imparteixo classes. El 2014, la seva directora Laia Teron, em va demanar que m’afegís a la direcció. Ensenyem a la gent que vol escriure poesia o novel·la, o simplement vol perfeccionar els seus escrits. Tenim diferents cursos i màsters. Abans tots eren presencials, però ara ens hem hagut d’adaptar i oferir-los “on line”.

– No poden influir les classes, a la creativitat d’un/a autor/a.?

– Nosaltres no ensenyem com han d’escriure, només donem moltes opcions i maneres determinades. Cada escriptor/a ha de trobar la seva, nosaltres expliquem les tècniques que hi ha, com per exemple com s’escriu un diàleg o com s’escriu quan ets un narrador omniscient o ets un narrador en primera persona, però després si un ha d’escriure de forma intuïtiva o racional, nosaltres no ho podem imposar.

– L’alumnat és masculí o femení?

– Normalment, tenim més dones que homes. Potser 60% a 40%.

– Edats?

– De tota mena. Tenim cursos per infants des dels 7 anys, passant per joves, fins adults. Hem tingut alumnes de 90 anys. Poden ser estudiants als quals agrada escriure o jubilats que ara han descobert l’afecció per una bona redacció, també professionals molt diferents, com poden ser metges, funcionaris de presons, policies, etc. A tothom pot agradar escriure més bé.

– Vostè, quins llibres llegeix?

– Últimament, que torno ha tenir una mica de temps, perquè els darrers anys amb els nens petits no me’n quedava. intento recuperar obres de la gent que tinc més a prop, o sigui literatura d’aquí. Abans, com que vaig començar a Holanda, llegia literatura holandesa i també americana. Ara estic posant-me al dia, recuperant el que no havia pogut llegit.

– Ha presentat alguna obra a algun concurs literari?

-No. Penso que els premis literaris haurien d’esser, com passa a Holanda, per obres publicades, i no obres que han de presentar els autors. No m’he plantejat mai participar en algun premi literari. No vol dir que potser algun dia canviï de parer.

– Quins projectes té?

– Ara estic amb “No escriuré la teva història”, a veure si la tradueixen a l’holandès.

– No ho fa vostè mateixa?

– No, perquè fa temps que no resideixo allà i ja no domino tant l’idioma. Vull traduir uns quants capítols al castellà, perquè des d’una versió castellana es més fàcil moure’s per altres llengües. Per altra banda seguiré escrivint, i treballant al “Laboratori”.

– En la darrera entrevista, que vàrem fer pel Montpeità, vostè opinava que la literatura catalana estava en un bon moment. Segueix amb la mateixa opinió?

– Amb la pandèmia tot s’ha complicat, però sembla que el llibre és un dels productes culturals que menys està patint.

– Amb les xarxes, cada cop escrivim més malament i amb paraules gens catalanes, oi?

– Sí, però una cosa és la literatura i altra la llengua, que sí té problemes I malauradament estem molt malament, diuen que a Barcelona només un 20% de la població jove fa servir el català. Per sort els escriptors i els editors que publiquen, la respecten. No hem arribat al punt que es publiquin coses mal escrites.

– Per acabar. Té previst fer la presentació del seu nou llibre aquí al Bages?

– Teníem programat per començar fer una presentació a Barcelona, però tal com està el moment sanitari, ho hem anul·lat. La llibreria Parcir de Manresa també m’ho va demanar, però jo no m’atreveixo, perquè no estem en el moment adequat de trobar-se la gent. Esperem que més endavant ho puguem fer.

– Però, mentrestant el podem llegir…

– Sí. Qui ho vulgui, el trobarà a la Llibreria Ferrer, d’aquí Sant Fruitós.