0 Shares 132 Views

La pluja verda

13 de juny de 2024
132 Views

La sequera persistent dels darrers anys dona un valor considerable a l’aigua caiguda aquesta primavera, que amb generositat i constància ha vestit la majoria de comarques d’un color verd preciós i espectacular. Immenses contrades del nostre país s’han transformat en un oceà infinit de diferents verds ufanosos que omplen les nostres retines de joia i benestar. “Vinyes verdes dolç repòs vora la vela que passa…” deia el nostre estimat poeta Josep Maria de Segarra. Els verds espectaculars que enguany podem contemplar, són els colors de la natura com haurien de ser sempre, malgrat que per desgràcia no sigui sempre així.
Les plantes i els arbres són verds perquè contenen la clorofil·la, un pigment especial que absorbeix fotons de la llum que fan créixer i potenciar la força de la naturalesa. És el verd que ens porta la pluja i que tant ens agrada. Referent a aquest joliu color, sovint les xarxes van plenes de paràfrasis de persones que esbomben el que no saben. Sentim a dir que el color verd s’associa amb l’equilibri i l’esperança, la sostenibilitat o la fortuna. Verd, verdet, verdós, verdejar… Tothom té el verd a la boca quan es tracta d’emfatitzar sobre algun tema que volen que sembli natural, com, un acudit verd, un vell verd, o, aquell xicot o xicota encara estan verds!!
No hi ha dos verds iguals. Només cal donar un tomb per la serralada o paisatge més proper per descobrir que la natura està farcida de verds diferents i meravellosos. Tot i ser un color abundant, la producció de tints i pigments verds no és un procés senzill. Abans, el color verd s’obtenia amb el suc de les ortigues, de la ginesta, esprement les fulles de freixe o alguna altra varietat d’arbust, però es destenyien amb facilitat. D’això encara me’n recordo de quan treballava a la fàbrica del Guix i vaig cursar els estudis de mestre industrial tèxtil. Ara, el color verd s’aconsegueix com tot, a base de la química orgànica i complicats processos industrials, però és palès que com el verd embriagador i esplèndid que ens deixa el rastre de la pluja, no n’hi ha cap!!
En el verd l’amor s’hi perd, és una dita que hem escoltat tots al llarg dels anys. El gran pintor Ramon Casas en la seva època parisenca tenia una amant, la Lluïsa, una preciosa model que va plasmar en un quadre, crec que exposat al museu de Montserrat, vestida de negre i estirada en un sofà d’un vistós color verd. En va estar enamorat fins que va conèixer l’amor de la seva vida a Barcelona, la Júlia, una venedora ambulant de flors i loteria a la plaça Catalunya quan sols tenia 17 anys i ell 39. Aquell verd del sofà va ser insuficient per retenir al pintor quan va topar-se amb la seva Júlia. Quina meravella que n’és l’amor!!

Llobarro amb salsa verda

És evident que els llobarros que comprem a la peixateria no acostumen a ser dels salvatges, són de piscifactoria, ara bé, el preu també és diferent si hi tens cura a l’hora de cuinar-los, així que sempre són una bona opció per fer el vostre menú. Feu-lo netejar i que en facin filets de dalt a baix. Amb les espines, una ceba petita i sal, i una branqueta de julivert en feu un brou. El deixeu bullir mitja hora i l’escorreu.
En una cassola amb un bon raig d’oli hi feu fregir suaument els lloms de llobarro enfarinats i ben espolsats, només volta i volta; els retireu.
A continuació feu sofregir una ceba, dos grans d’alls degudament picolats i una fulla de llorer. No ho deixeu enrossir, només que s’estovi i deixi anar el seu sabor. Un pic en el seu punt hi poseu un got de vi blanc i un polset de farina per lligar la salsa. Ho remeneu per evitar que es facin grums; ja hi podeu posar el brou calent, just el que necessiteu. Quan comenci a bullir hi poseu abundant julivert fresc tallat ben petitó, els lloms de llobarro i un bon grapat de cloïsses netes i escorregudes. Ho deixeu coure cinc minuts amb la cassola tapada.
Si ho demaneu al peixater, hi ha unes plateres d’un quart de quilo de cocotxes de lluç o de bacallà que venen congelades i les podeu ajuntar al plat. Desprenen una gelatina i un sabor molt especial que enriqueix moltíssim aquesta recepta. No cal que us digui que la podeu fer amb qualsevol altre peix, sigui orada, rap, lluç, bacallà, mandonguilles de peix…

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

El racó de Rosa Brucart: “Kaboom i perspectiva”
18 views
18 views

El racó de Rosa Brucart: “Kaboom i perspectiva”

Rosa Brucart - 21 de juliol de 2024
CNL Montserrat: Obrim la gana
19 views
19 views

CNL Montserrat: Obrim la gana

CNL Montserrat - 21 de juliol de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com