La Pilar tenia un negoci, un bar, un restaurant, una fonda…

La Pilar de la Fonda

La Pilar tenia un negoci, un bar, un restaurant, una fonda… La Pilar era rere la barra, o a la cuina, escombrava, cobrava, fiava a qui no pagava, però sabent que vindria a pagar, renyava, a vegades fotia bones esbroncades, reia amb els clients, amb els amics, amb la família, es disfressava per carnestoltes. La Pilar tenia un tió per Nadal, i per Cap d’Any bevia cava amb un barret del cotilló, la Pilar sempre dinava i sopava tardíssim, quan acabava el servei, dinar o sopar amb la Pilar; l’Antònio i el Josep Lluís a aquestes hores intempestives era, ho sabem del cert, molt divertit.
La Pilar tenia un negoci, ni extraordinari, ni de guia Michelin, ni car, ni barat, era normal! … tan normal que les colles d’adolescents el feien el seu punt de trobada, les colles d’amics quedaven al negoci de la Pilar, i els del Fivi, el Manel i la Mari i tota la parentela… quedaven allà grups, parelles, entitats, caramellaires, els músics de la Festa Major, i tots es barrejaven amb tots, al negoci de la Pilar s’hi van retrobar generacions, és que… hòstia!… tothom quedava allà… amb la Pilar.
I allà, alguns hi han trobat parella, altres hi han fet negocis, signats pactes, celebrats gols del Barça i s’han fet sopars de merengues i culers rollo qui perd paga!, allà hem fet amics, bufat espelmes i celebrat que ha tocat el “gordo” de Nadal el dia 21 de desembre, no fos cas que l’endemà no ens toqués i no poguéssim celebrar-ho.
La Pilar tenia un negoci… un bar, un restaurant, una fonda… i nosaltres, aquest poble, teníem a la Pilar… persones d’aquelles que acaben formant part d’un mateix, pel motiu que sigui, fessis “gasto” al seu negoci o no…
Aquells que n’hi hem fet, veient el què ens ha donat la Pilar i el seu negoci, ara veiem, que els quintos sortien realment baratíssims.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin