La Pilar de la Fonda
La Pilar tenia un negoci, un bar, un restaurant, una fonda… La Pilar era rere la barra, o a la cuina, escombrava, cobrava, fiava a qui no pagava, però sabent que vindria a pagar, renyava, a vegades fotia bones esbroncades, reia amb els clients, amb els amics, amb la família, es disfressava per carnestoltes. La Pilar tenia un tió per Nadal, i per Cap d’Any bevia cava amb un barret del cotilló, la Pilar sempre dinava i sopava tardíssim, quan acabava el servei, dinar o sopar amb la Pilar; l’Antònio i el Josep Lluís a aquestes hores intempestives era, ho sabem del cert, molt divertit.
La Pilar tenia un negoci, ni extraordinari, ni de guia Michelin, ni car, ni barat, era normal! … tan normal que les colles d’adolescents el feien el seu punt de trobada, les colles d’amics quedaven al negoci de la Pilar, i els del Fivi, el Manel i la Mari i tota la parentela… quedaven allà grups, parelles, entitats, caramellaires, els músics de la Festa Major, i tots es barrejaven amb tots, al negoci de la Pilar s’hi van retrobar generacions, és que… hòstia!… tothom quedava allà… amb la Pilar.
I allà, alguns hi han trobat parella, altres hi han fet negocis, signats pactes, celebrats gols del Barça i s’han fet sopars de merengues i culers rollo qui perd paga!, allà hem fet amics, bufat espelmes i celebrat que ha tocat el “gordo” de Nadal el dia 21 de desembre, no fos cas que l’endemà no ens toqués i no poguéssim celebrar-ho.
La Pilar tenia un negoci… un bar, un restaurant, una fonda… i nosaltres, aquest poble, teníem a la Pilar… persones d’aquelles que acaben formant part d’un mateix, pel motiu que sigui, fessis “gasto” al seu negoci o no…
Aquells que n’hi hem fet, veient el què ens ha donat la Pilar i el seu negoci, ara veiem, que els quintos sortien realment baratíssims.
