Per a mi la Festa de l’Arròs significa moltes coses, però segurament és una barreja de felicitat personal, familiar i orgull de poble.
Felicitat personal perquè recordo tot allò que vaig viure anys enrere al costat dels meus pares, amb gent bona i generosa com eren els de la Colla de l’Arròs. Parlo en passat perquè malauradament molts d’ells ja no hi són.
Felicitat familiar, perquè veure el meu germà, cunyada i nebots implicats en una festa tan extraordinària com aquesta, m’omple de satisfacció i emoció, són en definitiva el relleu dels meus pares que tants anys van participar en la festa.
I finalment, d’orgull de poble, per veure que el relleu de la Colla de l’Arròs està més que assegurat i que són el llegat de tot allò que significa aquesta festa, sincerament, reconforta.
També i no vull deixar-me’ls, a totes aquelles persones i entitats que hi col·laboren, a tots, infinites gràcies!
Dit això, potser pensareu que davant del titular inicial, a on vull anar a parar i per què?, molt fàcil, segurament faig l’escrit com a teràpia personal per haver-me perdut la que considero, després del Carrer Nou, la millor festa que fem el poble.
I me l’he perdut no pas a causa de no tenir tiquets de la paella vegetariana, paella que em nego a menjar, és una qüestió de principis fruitosencs, abans marxo i em desterro a Navarcles… m’he perdut la Festa de l’Arròs per qüestions professionals… sí, per feina!, i això és trist de collons!
Cert i a favor meu, que vaig poder arribar a les sis de la tarda per veure l’exposició de pintura ràpida, de fet, d’ençà que tinc ús de raó, sempre he assistit, m’encanta la pintura. Per cert, aquest any fa 50 anys que es fa aquest certamen, felicitem-nos.
En definitiva i com a conclusió, dir-vos que no us perdeu mai allò que us fa feliç, allò que us omple, la felicitat de viure, gaudir i participar de tot el que ens agrada, de fet, davant de tot el que ha explicat, em prometo a mi mateix no perdrem mai més la Festa de l’Arròs.
