La guerra

Foto: Gettyimages

Estem assistint i molt a prop de casa a una cruenta guerra (totes les són); una guerra que l’hem fet més nostra que la resta de guerres; per la proximitat, com us deia, pel color de la pell de les seves víctimes i perquè elles pertanyen a un bloc ja separat de l’antiga Unió Soviètica i ara envaïda per un exèrcit liderat per un eixelebrat que pensa que el món és de dos i que com que allà hi espera trobar ves a saber quins minerals dels quins ell en va escàs, ha gosat eliminar unes fronteres només pensant en què ell té la veritat absoluta i que els altres són els dolents, els “feixistes” com diu ell i que els ha de fer desaparèixer.
Quin dret té ningú de llevar la vida d’altri?… quin valor té la vida, quina justificació pot tenir matar un ésser humà?… per què en PUTIN i els seus generals no són al davant de tot el comboi… per què s’ho miren tot des de la rereguarda?… per què els soldats segueixen les seves ordres?; què i qui hi ha darrere d’aquesta ofensiva?
Les guerres les encenen els fabricants d’armes (per cert, els espanyols en són una potència mundial) que evidentment les han de vendre… si no perquè les fabriquen?… per col·leccionar-les?… per posar-les en una vitrina?, i aquests empenyen els líders de tots i cadascun dels països que veuen a cal veí allò que no tenen i que necessiten, a envair-los sense cap mena de respecte.
Parlen de lleis, de convencions internacionals, que tothom es passa pel folre i que tothom hauria de respectar… fins i tot ni es respecten a col·lectius que surten esperitats d’UCRAÏNA empesos per les bales i els bombardejos que també són diferents pel seu color de la pell i per la seva raça (hem vist als gitanos com se’ls segrega i se’ls agredeix físicament als passos fronterers).
I els perjudicats qui som?… doncs tots… al poder li serveix com a excusa per a encarir-ho tot (l’IPC d’aquest mes ha assolit un màxim de prop del 10% que feia molts anys que no es veia); per tant, si cada dia som més pobres cada dia tindrem menys ganes de bellugar, de cridar, d’incordiar, de gastar… que en definitiva és el que toca; si el diner no es mou, tot es paralitza.
Si EUROPA hagués estat tan diligent amb els refugiats d’altres guerres, no hauríem de mirar cap a un altre costat quan parlem per exemple del camp de “contenció” del segle XXI (a SAMOS) on hi malviuen uns 4.500 refugiats (homes, dones i criatures) que han arribat amb pastera des de TURQUIA… allà ningú no els podrà veure… ni en podran sortir……… trist, oi?

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin