La gesta de l’home del pneumàtic: Joan Montañà Cortina

Jaume Grandia 10 d'abril de 2024

152 Views

Són ¾ de quatre de la tarda del 28 d’abril del 1962. Al començament de la carretera de Vic hi ha una gran gentada que vol presenciar la sortida d’un home amb un pneumàtic Pirelli per camió Pegaso, que té un pes de 85 kg. L’home assegura que el portarà des de Manresa fins a Berga, amb un màxim de 20 hores. Aquest atrevit és Joan Montañà Cortina.

Qui és Joan Montañà? És un manresà molt vinculat amb Sant Fruitós de Bages, on és conegut com “el Juanito”. La seva esposa Camil·la és germana de l’Anita Sanfeliu de Cal Xic. Treballa a la fàbrica de la multinacional Pirelli a Sant Joan de Vilatorrada.

Com sorgeix el repte de portar un pneumàtic entre les dues ciutats? Joan Montañà és d’estatura normal, no és cap atleta ni aixecador de pesos, però sí que està acostumat a traslladar les rodes d’un lloc a un altre de la nau del magatzem de la Pirelli, com fan altres companys treballadors. Un dia, fent comentaris entre els obrers, algú es pregunta si és possible portar per carretera, fent-lo rodar, traslladant-lo fins a Berga, a més de 50 km, un dels pneumàtics de camió. I aquí neix la juguesca: una aposta al voltant de les 20.000 pessetes, si es fa en un temps no superior a les 20 hores.

El recorregut: S’inicia a la carretera de Vic, davant de la botiga de recanvis i pneumàtics “Juan Santamaria e Hijos S.L.”, després del Pont de Ferro hi ha la primera dificultat, “la Pujada Roja”, continua cap al Guix fins a la cruïlla de carreteres a la Rosaleda, agafant la carretera C-1411, recta de Sallent, amb la pujadeta de la Serreta i la baixada cap a la Corbatera, que també té una bona dificultat com és aguantar una roda de 85 kg. Passar Sallent, Balsareny i Puig-reig, amb molts repetjons. Després de Gironella ve la gran traca final, la pujada des de la Colònia Rosal fins a la ciutat de Berga, total 52 km.

La gesta: A les 4 en punt de la tarda, Joan Montañà comença a fer rodar el pneumàtic, una gentada l’acompanya per la carretera de Vic, i després molts seguidors amb bicicleta, moto o cotxe (Seat 600 o similars). Abans de les 7 de la tarda, arriba a Sallent (15 km), no vol aturar-se per reposar i en mig dels aplaudiments del veïnat, passa per Balsareny i arriba a Navàs a 2/4 de nou del vespre. Fa un descans de mitja hora i menja una mica de fruita. Emprèn de nou el camí, però a la Colònia Vidal es troba molt cansat i fa un segon descans de mitja hora. Arriba a Puig-reig a prop de les 12 de la nit, un metge li fa una petita revisió, i diu que el pols és normal, però li recomana seguir més a poc a poc. A ¾ de dues de la nit, entra a Gironella, malgrat l’hora intempestiva, molta gent vol veure l’home del pneumàtic. Aquí és el Dr. Tuneu de Manresa, qui li fa una revisió, el troba molt cansat i li recomana que reposi dues o tres hores, però en Joan segueix. És el tram final, però el més difícil, pujar de la Colònia Rosal fins a Berga, són 4 km duríssims. Ell segueix, però quan ja té la meta a la vista, pateix un ofegament i creu que haurà de plegar, són prop de les 5 de la matinada. Tothom està espantat i els acompanyants li donen un suc de taronja. Es recupera i arriba a la meta final, després de 13 hores de lluita i esforç. Objectiu complert.

Passeig final triomfal. Després d’arribar, en Joan se’n va a l’Hotel Queralt, on es dutxa i menja una mica. Després a dormir. Al matí, perquè tots els berguedans puguin veure l’home del pneumàtic, torna a fer una entrada simbòlica amb el pneumàtic a la ciutat de Berga, en mig de les ovacions dels assistents. Li donen el premi acordat de l’aposta i torna a Manresa, amb un cotxe dels acompanyants. També li regalen el pneumàtic.