0 Shares 310 Views

La frustació no porta enlloc; la il.lusió obre camins d’esperança (25)

26 d'abril de 2019
310 Views

M. 1458

No em puc treure del cap que la Toni Escudé i Biosca ens hagi deixat. Ha estat un cop molt dur per a la seva família però també per als seus amics, entre els quals m’hi comptava. La Toni era filla de l’Emili i de la Maria de cal Xamal, i va viure la infantesa a St. Fruitós fins que els seus pares se la van emportar a Alemanya, possiblement engrescats pel germà i cunyat Ventura Biosca que feia poc que s’hi havia traslladat amb la dona i fill. Per això van haver de deixar la botiga, coneguda al poble des de feia molts anys com a ca l’Espardenyer, i la feina que l’Emili tenia com a dependent de la Cooperativa.
A la botiga, a part d’espardenyes, hi venien diaris, revistes i altres objectes i jo, cada dijous, hi anava a comprar “El Capitán Trueno”. Llavors jo tindria uns 9 anys i ella 7. Sovint me la trobava asseguda en un racó llegint el TBO, el Pulgarcito, o bé revistes femenines com ara Azuzena o Florita, mentre sa mare, darrere el taulell, em cobrava les 1,50 pessetes per seguir setmanalment les aventures del meu heroi especialitzat a atonyinar “bellacos”, en companyia dels seus inseparables Crispín i Goliath. I jo pensava: “Quina sort que té aquesta punyetera de poder llegir de franc tots els patufets”. Absorta en la lectura gairebé no s’adonava de la meva presència. Era una nena menudeta, de cabells enrinxolats i ulls petits, amb un bri de picardia en la mirada. Sabia que era cosina del meu amic Isidre Biosca que habitava un vell casalot al costat de la Fassina i, per aquest motiu, en ocasions havia compartit jocs amb nosaltres. Més tard ella i jo vam coïncidir a l’Acadèmia Central de Manresa on em va dir que prenia classes de ballarina. Alguna vegada, a les hores d’esbarjo, ens feia demostració del seu art estirant una cama cap ben enrere mentre, amb l’altra, s’enfilava sobre la punta del dit gros del peu. D’ençà que se’n va anar a viure a Frankfurt li vaig perdre la pista i vaig estar quasi 50 anys sense reveure-la. Igual em va passar amb el seu cosí Isidre, fidel company d’aventures infantils.
Us explicaré com els diferents camins que vam emprendre tots tres, al final van convergir en un retrobament inesperat: a cavall del mil.lenni i per motius de feina, vaig començar a viatjar a Frankfurt per tal d’exposar en una fira molt important del sector parament de la llar. Un dia, poc abans d’anar-hi, vaig ensopegar a la llibreria Ferrer amb el Ventura, ja jubilat i veí del raval de St. Fruitós, el qual em va dir que el seu fill Isidre havia estat malalt dels pulmons i que s’alegraria molt que el passés a veure aprofitant les meves visites a Alemanya. El març del 2005 ho vaig fer; després d’una llarga jornada a la fira, cap al tard el vaig trucar i, seguint les seves indicacions, vaig agafar el tren per anar a Sindlingen, un suburbi de Frankfurt, i ell va venir a recebre’m a l’estació. Fou un moment inoblidable, molt emotiu. Anava feixuc i li costava de caminar. Vaig acompanyar-lo a casa seva, un modest habitatge que formava part d’un bloc ple d’immigrants turcs, on vaig conèixer la seva dona Maryon i sa filla Claudia que estava casada amb un grec i tenien un nen, el Noah. Mentre ells treballaven, l’Isidre i la seva dona s’encarregaven del petit. “Miquel, això d’ésser avi, és la cosa més bonica del món” em deia. Jo llavors encara no ho era, d’avi, però confesso que el temps li ha donat la raó.
Em va ensenyar uns àlbums de fotos familiars i allà vaig veure la Toni amb el seu primer marit i després amb qui seria el seu company definitiu, el Hans, amb el qual va tenir un fill, el Marc. Sembla que el seu primer matrimoni havia estat un desastre i la trobada fortuita amb el Hans en el casament d’un amic comú a Sant Feliu de Guíxols va obrir un nou horitzó d’esperança en la vida de la Toni. Jo encara trigaria un parell d’anys a coincidir amb ella a casa de l’Isidre, un cop fou avisada de la meva presència a Frankfurt. Després de quasi mig segle em retrobava amb aquella nena inquieta, eixerida, de cabells enrinxolats i ulls petits, però ara adulta i amb una mirada que, tot i el seu somriure, reflectia problemes de salut. La Toni vestia amb senzillesa i sempre amb un toc d’elegància. Li agradaven els colors clars amb especial predilecció pel blanc. La greu malaltia que li rosegava els ossos l’obligava a prendre uns fàrmacs que l’afeblien, però ella seguia mantenint un posat alegre amb el qual pretenia amagar als altres el seu patiment.
Després de la mort de l’Isidre Biosca l’any 2010, vaig començar a sovintejar les trobades amb ella i la seva família, tant a Frankfurt, com a Sant Feliu de Guíxols o a casa meva. Tal com vaig fer amb el seu cosí, era una manera de superar l’abisme de la nostra llarga separació i recuperar una mica el temps perdut. Així vaig descobrir les qualitats d’una dona lluitadora i valenta, enamorada de la vida i que estimava amb bogeria els seus. Ella no volia llençar la tovallola per culpa del càncer que patia i estava convençuda que amb la seva actitud positiva i optimista aconseguiria vèncer el mal. No coneixia la paraula “frustració” i el seu cor abrigava l’esperança que tanta lluita no seria en va i li permetria viure força més anys al costat de la família i els amics. Però, amb gran dolor i molta pena per nosaltres, ha arribat al final del camí als 67 anys d’edat i, des del 25 d’abril, les seves cendres reposen al costat de les dels seus pares en un nínxol del cementiri de Sant Fruitós, el seu poble estimat. A la foto, la Toni amb el seu cosí Isidre Biosca i una amiga, tot passejant la gossa Boga i els seus cadellets a finals dels anys 50 per la ctra. de Vic.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

FC Fruitosenc – Secció 4 tocs
28 views
28 views

FC Fruitosenc – Secció 4 tocs

SFEscolaFutbol – FC Fruitosenc – - 1 de juliol de 2022
A l’ASFE no parem
38 views
38 views

A l’ASFE no parem

ASFE - 1 de juliol de 2022
Programa Festa Major 2022
83 views
83 views

Programa Festa Major 2022

Redacció - 1 de juliol de 2022
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com