0 Shares 617 Views

La força de les paraules?

26 gener, 2019
617 Views

Quan un director d’un mitjà de comunicació digital s’ha de retractar públicament, després de demanar perdó personalment, de les afirmacions (inventades) fetes en un programa d’una televisió privada referents a unes injúries proferides a una monja argentina establerta a Manresa i que després faci una donació a la fundació que aquesta representa, hem de pensar que no cal pensar el que diem i que després, si cal, ja ho arreglarem i així mentre tant sortirem a les portades dels mitjans amb una foto a tot color i de la mida de tota la portada.

Tenim un dilema… hem de dir i fer el que tothom vol sentir i veure o hem de pensar en tot allò que pot fer mal i així estalviar-nos segones parts que mai no són com les primeres… però això últim no ven; per tant el que cal és embolicar la troca i a veure qui la diu més grossa… com més grossa la diguis més incondicionals tindràs.

L’altre tema que us vull comentar és la decisió presa per una familia molt estimada de vendre’s el patrimoni artístic (casa i terrenys inclosos) i d’un ajuntament decidit a museïtzar-lo… i dic artístic perque la casa és obra d’un arquitecte francés, mundialment famós, anomenat LE CORBUSIER, amic de l’avi (pintor i gravador nascut a Sant Fruitós de Bages) Alfred.

Quan tot allò que vivim (i vivim allò que ens toca viure!!!!) ens duu cap un camí de més espiritualitat i ens allunya de tot allò que és més superflu, t’adones que un dia deixarem d’existir (encara que no ho sabrem) i per nosaltres també deixaran d’existir tots els béns materials que anem atresorant; per tant no cal carregar amb una motxilla massa feixuga que no ens deixa caminar amb un pas ferm i decidit.

Una última reflexió: empresaris que fabriqueu i/o comercialitzeu els vostres productes… a través de quina força els doneu a conèixer?; ho feu amb la força dels vostres comercials, oi?; doncs reflexioneu en la manera com ateneu els comercials que us visiten o intenten fer-ho. Ells també representen a les seves empreses i el que busquen és donar-vos-les a conèixer… que no se sap mai, que potser esteu ancorats en uns mateixos proveïdors (per allò de: “prefereixo un boig conegut que un savi per conèixer”) i amb allò que la confiança fa fàstic us estan aixecant la camisa i que quatre ulls hi veuran més que dos i que hem de fer allò que ens agradaria que ens fèssin.

Francesc Gannau

 

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com